divendres, 3 de setembre del 2010

Made in Catalonia

(carta enviada a l'Avui el dia 28/8/2010, no publicada)


El Sr. Xavier Roig exposa el seu punt de vista (diari Avui, 27/8/2010), segons el qual els catalans som la societat menys liberal del món.
La seva argumentació està basada en les converses amb amics i coneguts d’altres països i, segons aquestes converses sembla ser que estem fent el ridícul més absolut. Som uns dogmàtics i gairebé uns fonamentalistes. No tenim sentit d’autocrítica i el Sr. Roig ja ens adverteix que no caiguem en l’error de ... com dient-nos que ell no hi ha caigut i que ell si és objectiu.
Els exemples exposats li donen la raó, però ¿no és agafar el rave per les fulles?
Jo també tinc amics al país dintre i fora del país i mai m’ha semblat que aquest menyspreu que reflecteix el seu article es desprengui de les seves opinions. Per altra banda si som la societat menys liberal del món hauríem de precisar. Si ens referim al nostre petit territori ¿amb qui ens comparem? ¿amb Extremadura, amb Madrid, Amb Euskadi? ¿Són més liberals que nosaltres?
Si ho fem respecte a Europa i ens referim a França (país que es cita en l’article), on el xovinisme és la norma, on hi ha foscos episodis de racisme com el dels gitanos. ¿A quin país fa referència?
Per altra banda, i sense perdre el sentit crític tan necessari, no crec que sigui cap cosa tan estranya que els catalans estimem el nostre país i ens sentim part integrant de la nostra societat, amb els seus defectes i les seves virtuts. I finalment, si se’m permet, crec que no es pot posar tot dintre el mateix sac. Si hi ha polítics que són una desgràcia, que es digui. Si hi ha empresaris que són uns bandarres, que es digui. Si hi ha aturats que no volen treballar, que es digui, però dir que tota la societat catalana és una desgràcia crec que més aviat és una infàmia.