No sé ben bé quan i perquè va començar aquesta guerra, però en els temps recents els del Tea Party han s’emporten tots els mèrits. La pena és que siguin tan silvestres. El Tea Party és un muntatge mediàtic clàssic, en el que un fanàtic -Rick Santelli- va fer el seu discurs incendiari a la CNBC el 20 de febrer de 2009. Desprès es van apuntar a aquest discurs personatges com Glenn Beck o Sarah Palin. El sermó de Santelli era una protesta contra el govern Obama perquè va destinar 75.000 milions de dòlars per ajudar a les famílies desnonades per no poder pagar la hipoteca. En canvi si els va semblar bé que un import més de cent vegades superior fos destinat a ajudes per salvar els bancs de Wall Street. Era el crit dels responsables -els del Tea Party- que es negaven a pagar pels irresponsables!A casa nostra aquest discurs també ha arribat. S’ha d’acabar amb els ganduls que no volen treballar, que demanen baixes, que volen cobrar pensions de ministre, que volen que els paguem els seus putos col·legis i la seva puta sanitat. Ja està bé de tanta conya!
Venen temps de responsabilitats. Que tothom s’espavili! És igual que mentrestant se segueixin fent bestieses de l’alçada d’un campanar. Que se segueixi mentint respecte a les ajudes que reben determinats sectors econòmics i financers sense que a ningú li caigui la cara de vergonya. Que els seus dirigents d’aquests sectors econòmics i financers que fan trampes) ja identificats com a bandarres compulsius, segueixin mantenint l’aparença d’un comportament exemplar, com si fossin les fonts de la saviesa i uns sants per posar damunt d’un altar. Aquí també han arribat els imitadors del Tea Party, i ja fa molt temps.
Qui, quan i com van tenir els primers deliris de grandesa (que encara duren) i va encetar aquestes polítiques esbojarrades que ens han dut a l’abisme? Qui, quan i com es van construir les primeres línies de l’AVE? Qui, quan i com es van encetar les xarxes de comunicació (autovies i ferrocarrils d’alta velocitat) faraòniques i desiguals, amb distribucions territorials com quan el Marquès de Castellflorite, que tenia una casa a l’Ametlla del Vallès, va fer-se construir una carretera (autopista) fins a la seva casa. Qui, quan i com es va encetar les discriminatòries autopistes de pagament i les seves dubtoses concessions que sempre es renoven i mai s’esgoten? Qui, quan i com ha organitzat l’embolic de les elèctriques que sempre paren la mà i diuen que guanyen poc i no en tenen prou amb tots els xollos que han rebut de les diferents administracions? Com és que fins ara només s’han desnonat a la gent que no podia pagar la hipoteca (160.000 entre 2007 i 2011), mentre que als promotors se’ls accepta la dació en pagament? Com és que qualsevol imbècil pot exercir l’ofici de banquer i fer disbarats de l’alçada d’un campanar al temps que s’enriqueix sense mesura (un enriquiment obscè i probablement delictiu) i els diferents governs sempre els ajuden a sortir del forat amb els diners dels demés ciutadans? Com és que s’ha organitzat l’espoli de les classes baixes i mitjanes per concentrar tota la riquesa en mans només d’uns quants? Com és que fins ara no s’ha perseguit el frau fiscal, tot i que ara, gràcies al PP que té coneixement de totes les corrupcions per la seva situació de proximitat, sembla que posarà fil a l’agulla sobre aquest punt. De moment comença amb una acció -contundent- per evitar el frau en la seguretat social i en l’atur (potser podríem pensar que arribarà als clubs de futbol que deuen més de 700 milions d’euros a la Seguretat Social, però aquests són amics dels diferents governs i ni se’ls molestarà). De moment no hi ha cap urgència per atrapar els defraudadors importants. El que cal exemplificar s´ha de dur a terme a través dels que roben gallines.
És el liberalisme, ens diuen. I es queden tan amples!
