Peatges a l'ombra, ciutadans a les fosques

Autovia Vilafranca-Igualada

La primera vegada que vaig sentir parlar de les autovies a l’ombra va ser quan el Tripartit va agafar el poder. Era un sistema enginyós, un govern que no té un euro al calaix -cas del govern català i espanyol- ha de fer infraestructures i per finançar-les arriba a acords amb el sector privat perquè aquest avanci el finançament i faci l’obra en qüestió. Per compensar-los d’aquests diners, es fan uns càlculs estimatius del trànsit que hi haurà en aquesta nova infraestructura i, en conseqüència rebran uns diners com si fos un peatge. Això, al igual que en el cas de les autopistes, dura tot el temps que han pactat en el contracte.
A primer cop d’ull certament és una fórmula enginyosa, però quan t’ho mires amb deteniment resulta una altra de les enganyifes a les que ens té acostumats els nostres estimats governants, i el nostres poders fàctics.
És una obra que paguem entre tots i l’utilitza només uns quants i no cal dir que els que venen de l’estranger (de l’estat espanyol o de la resta d’Europa) no aporten un duro al seu manteniment ni finançament.
Algú em podria dir: però això és exactament el que passa quan l’Estat o el Govern català finança una carretera. Doncs si, però no. Perquè en el cas de les autovies a l’ombra (com el seu nom indica) el que passa és que hi ha una absoluta opacitat, en els càlculs, en l’adjudicació i, en definitiva, en la forma de contractació o de concessió.

Però la cosa no s’acaba aquí. Pel que fa a l’autovia de Vilafranca a Igualada les obres ja estan engegades. Els ciutadans no en sabem res de com ha anat la cosa. Només sabem algunes de les constants que ens expliquen els afectats per les expropiacions.
De moment, ja els han expropiat, però no saben ni quant ni quan cobraran les expropiacions. Aquí estan fent el mateix que feia aquell governant demòcrata Hugo Chávez quan deia davant de les càmeres de televisió: exprópiese!

Llegendes urbanes i periodisme d’investigació

Els mitjans dels que disposo no em permeten aprofundir sobre aquest tema, però si puc recollir encara unes quantes idees més, fruit d’una conversa d’amics al voltant d’una taula i d’un porró de vi.

La primera: sabeu qui és el concessionari d’aquestes obres? ACS (Florentino Pérez), segur que en un sistema ben transparent, però al que no han pogut accedir alguns constructors del país. D'aquesta concessió, adjudicació o com se li digui ¿està penjat el contracte a la xarxa perquè els ciutadans puguem veure que no hi ha trampa? La resposta és clara: no!

ACS té subcontractada una empresa de senyalitzacions (són aquells homes de la bandereta que els situen a la carretera en obres i et diuen si pots passar o no). Aquesta empresa de senyalitzacions deu tenir uns 20 treballadors a peu de carretera (la majoria de pell fosca i remuneració escassa) i uns 20 treballadors més a peu d’oficina, telèfon i ordinador.
Se’m acut pensar en la productivitat d’aquesta empresa, aquest concepte tan estimat pels economistes (Sala i Martin) i pel President de la CEOE. Com el Sr. Sala i Martín ha cobert totes les sortides (ha dit que els treballadors espanyols haurien de cobrar més per apropar-se als sous europeus, i també ha dit que haurien de cobrar menys per arribar a una productivitat que fos competitiva) no en parlaré, però si del que diu el president de la patronal empresarial, un personatge que hauria de ser carn de presidi per les múltiples estafes que a perpetrat en les seves empreses als seus treballadors i als seus clients. Aquest senyor diu que per ser competitius no ens queda més remei que abaixar el sou dels treballadors.
La pregunta que em ve al cap és: Si l’empresa de senyalitzacions (de 20 treballadors a peu de carretera i 20 més en el back office) té una productivitat baixa, resulta evident que la resposta “científica” és que cal abaixar el sou dels seus treballadors (els de la bandereta). Però ¿no hi té res a veure una organització tan esquizofrènica com la que es desprèn de les xifres que he explicat? Aquesta organització és responsabilitat del treballador o del empresari?
Com és que els comunicadors, els economistes, els polítics, no són més curosos quan parlen de productivitat?