Per mes que va dedicada al professor Sala i Martin, també li corresponen mèrits al director general Joan Oliver, un altre liberal que per on passa deixa rastre.
Publicada al diari Avui el dia 6.8.2010.
Una de les etapes més brillants del Barça està tenint un final una mica complicat. Sembla ser que ara s’han de refer els números. Tenien com a tresorer a la joia de la corona (és a dir, una arracada). Un economista que dóna classes a banda i banda del Atlàntic. Que li agrada polemitzar i defensa sempre el liberalisme sense fronteres. Per tant, no calia patir per cap cosa que fes referència a l’economia.
Però, ves per on, que li ha passat com al “maestro Ciruela, que no sabia leer y ha puesto una escuela”. Ha sigut un savi quant a l’economia (que tots sabem que no té res de ciència, sinó més aviat de bruixeria) però li ha passat com
al Quixot, que “de tanto leer se le ha secado el cerebro”. Sap moltes coses d’economia, però s’ha oblidat de les taules de sumar i restar i, com que a Can Barça s’havia de sumar i restar i no pas fer volar coloms, ara ha deixat un desgavell que Déu n’hi do.Aquest insigne professor que ens explica com funcionen les grans corporacions i que sempre és millor deixar que el mercat decideixi en cada moment el que s’ha de fer, per més que el mercat estigui composat per gàngsters, no ha entès com funcionen les auditories ni les valoracions dels actius d’una empresa com és el Barça, i el pobre l’han ben enganyat. És veritat que aquesta segurament era la primera vegada que passava de la teoria a la pràctica i per tant se l’ha de perdonar.
Però no haurà estat debades ja que aquest exemple el podrà explicar a les Universitats on dóna les seves lliçons magistrals i els seus alumnes es petaran de riure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada