Novament el Sr. Botín fa de telepredicador. Troba encertades les mesures del Govern (mai ha deixat de trobar-les encertades, mani qui mani, disposin el que disposin). Això si, desprès de dir que el benefici de l’exercici és redueix d’una forma considerable (per culpa de les provisions i dels diners que prèviament han apartat els executius pel seu ús particular).
En cap cas explica quin ús han fet dels fons generosament cedits pel BCE, pel BE i per altres mamandurries de les que gaudeixen els bancs o els banquers, ni tampoc en quines coses s’han equivocat, ni -com abans es deia al confessionari- quantes vegades han enganyat als seus clients.
Continua dient que calen reformes laborals (i és el primer que ho diu!), sense concretar més, que siguin flexibles pels empresaris, “profundas i de calado”. Desprès d’aquestes afirmacions es veu que s’ha quedat com un bisbe desprès d’un bon tiberi.
També ha dit que el Banc Santander no ha necessitat recursos públics, mentint com un bellaco. I ho rebla dient que la culpa de la crisis és dels polítics.
En el fons crec que té tot el dret a dir el que li sembli en la Junta General d’accionistes. Mentre aquests li aguantin la seva poca substància, i les seves tertúlies tavernàries, endavant! Per a ells va el pollastre.
El que ja no trobo tan bé és que els mitjans reprodueixin les seves bajanades. Haurien d’establir un cordó sanitari a les seves paraules.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris embolics. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris embolics. Mostrar tots els missatges
dimecres, 1 de febrer del 2012
dilluns, 26 de juliol del 2010
Els números de Can Barça
Carta enviada a La Vanguadia i a l'Avui el dia 26.7.2010
Per mes que va dedicada al professor Sala i Martin, també li corresponen mèrits al director general Joan Oliver, un altre liberal que per on passa deixa rastre.
Publicada al diari Avui el dia 6.8.2010.
Una de les etapes més brillants del Barça està tenint un final una mica complicat. Sembla ser que ara s’han de refer els números. Tenien com a tresorer a la joia de la corona (és a dir, una arracada). Un economista que dóna classes a banda i banda del Atlàntic. Que li agrada polemitzar i defensa sempre el liberalisme sense fronteres. Per tant, no calia patir per cap cosa que fes referència a l’economia.
Però, ves per on, que li ha passat com al “maestro Ciruela, que no sabia leer y ha puesto una escuela”. Ha sigut un savi quant a l’economia (que tots sabem que no té res de ciència, sinó més aviat de bruixeria) però li ha passat com
al Quixot, que “de tanto leer se le ha secado el cerebro”. Sap moltes coses d’economia, però s’ha oblidat de les taules de sumar i restar i, com que a Can Barça s’havia de sumar i restar i no pas fer volar coloms, ara ha deixat un desgavell que Déu n’hi do.
Aquest insigne professor que ens explica com funcionen les grans corporacions i que sempre és millor deixar que el mercat decideixi en cada moment el que s’ha de fer, per més que el mercat estigui composat per gàngsters, no ha entès com funcionen les auditories ni les valoracions dels actius d’una empresa com és el Barça, i el pobre l’han ben enganyat. És veritat que aquesta segurament era la primera vegada que passava de la teoria a la pràctica i per tant se l’ha de perdonar.
Però no haurà estat debades ja que aquest exemple el podrà explicar a les Universitats on dóna les seves lliçons magistrals i els seus alumnes es petaran de riure.
Per mes que va dedicada al professor Sala i Martin, també li corresponen mèrits al director general Joan Oliver, un altre liberal que per on passa deixa rastre.
Publicada al diari Avui el dia 6.8.2010.
Una de les etapes més brillants del Barça està tenint un final una mica complicat. Sembla ser que ara s’han de refer els números. Tenien com a tresorer a la joia de la corona (és a dir, una arracada). Un economista que dóna classes a banda i banda del Atlàntic. Que li agrada polemitzar i defensa sempre el liberalisme sense fronteres. Per tant, no calia patir per cap cosa que fes referència a l’economia.
Però, ves per on, que li ha passat com al “maestro Ciruela, que no sabia leer y ha puesto una escuela”. Ha sigut un savi quant a l’economia (que tots sabem que no té res de ciència, sinó més aviat de bruixeria) però li ha passat com
al Quixot, que “de tanto leer se le ha secado el cerebro”. Sap moltes coses d’economia, però s’ha oblidat de les taules de sumar i restar i, com que a Can Barça s’havia de sumar i restar i no pas fer volar coloms, ara ha deixat un desgavell que Déu n’hi do.Aquest insigne professor que ens explica com funcionen les grans corporacions i que sempre és millor deixar que el mercat decideixi en cada moment el que s’ha de fer, per més que el mercat estigui composat per gàngsters, no ha entès com funcionen les auditories ni les valoracions dels actius d’una empresa com és el Barça, i el pobre l’han ben enganyat. És veritat que aquesta segurament era la primera vegada que passava de la teoria a la pràctica i per tant se l’ha de perdonar.
Però no haurà estat debades ja que aquest exemple el podrà explicar a les Universitats on dóna les seves lliçons magistrals i els seus alumnes es petaran de riure.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)