Les dones i les religions

Una història de maltractaments continuats

Que jo conegui no hi ha cap religió que hagi estat creada, inventada o revelada a una dona. Sempre han sigut els homes els que han rebut aquest privilegi i han portat la iniciativa en aquest camp. Són homes els que han rebut el missatge i la revelació divina i, el que hauria pogut ser un mèrit o un honor, al llarg de la història, s’ha convertit en la crònica d’un comportament vergonyant per part d’aquests homes creadors, transmissors, dirigents, seguidors compulsius i irreflexius d’unes religions interessades en perpetuar aquesta avantatja del més fort sobre el més dèbil. I tot això en nom de la religió...

La influència dels homes en mantenir privilegis amb l’excusa de la religió
Recentment, a la franja de Gaza, els integristes de Hamas han donat una volta més al comportament indigne dels homes respecte a les dones. Ara no deixen que les dones fumin la pipa d’aigua en locals públics; no poden sortir de casa sense que els acompanyi un home de la família i aquí paro, són exemples suaus, però en podria afegir molts i molt sagnants comportaments per part dels homes i dels seus dirigents polítics i religiosos que imposen aquestes conductes discriminatòries per a les dones.

En el nostre país veiem com els immigrants d’origen musulmà tenen comportaments diferents segons pertanyin a un o altre sexe. Els homes s’han adaptat a la comoditat de la vestimenta europea i al seu estil de vida; els veus als bars i a altes hores de la nit, divertint-se i fent xerinola. Ja no porten la incòmoda (per la ciutat) chilaba ni porten túniques blanques o blaves com si encara estesin al desert. Mentre, a través dels imams o de forma directa, segueixen fent pressió perquè les seves dones cobreixin tot el seu cos amb incòmodes i antihigièniques vestimentes; els segueixen negant els drets que els correspon. Segueixen mantenint a les seves dones com a persones de segon nivell. Que dic de segon, de tercer o quart! I què en diu l’Alcorà de tot això? Doncs sembla que res de res. És una imposició dels homes respecte a les seves dones a les que continuen mantenint en un status d’inferioritat quan no d’extrema crueltat i fins i tot sembla que en alguns casos les han convençut de la idoneïtat d’aquest tracte i situació.
Si doneu una volta per el Marroc podreu veure com les dones treballen al camp, a la ciutat i a tot arreu, mentre que els homes es reuneixen sota una palmera per discutir qüestions de més nivell, això si, sense moure ni un múscul, sense esmerçar ni una gota de suor, perquè és un país on fa molta calor. És el privilegi d’una casta superior.

Aquest comportament és exclusiu d’una religió? Doncs jo diria que no. Fa molt poc que l’església catòlica a rel del vergonyant episodi de pederàstia ha regulat el comportament dels seus clergues, però de forma sorprenent (fins i tot surrealista) en promulgar aquestes normes de comportament (Delictis gravioribus). Al costat mateix i amb la mateixa gravetat de la pederàstia hi col·loca com a delicte detestable i repugnant, l’ordenació de la dona com a sacerdot. Per donar explicacions d’aquest intolerable comportament els portaveus del Vaticà han hagut de fer uns equilibris que riu-te’n dels funambulistes. La equiparació d’ambdós delictes quant a gravetat passa per una consideració de gravetat moral en un cas i per delicte de gravetat sacramental, en l’altre. Cosa que com es veu aclareix la qüestió.
Per altra banda mentre el delicte de la pederàstia ha sigut un delicte estès al llarg i ample del món, especialment per part dels homes en general i d’alguns, pocs, clergues en particular, no es dóna el cas que s’hagin ordenat dones com a sacerdots (a l’església catòlica), el que fa que aquest comportament per part dels emissors de normes, a més de normes injustes siguin absurdes i estúpides.
Aquests senyors de la Congregació per a la Doctrina de la Fe (l’antic Sant Ofici), es comporten talment com els magistrats del Tribunal Constitucional del nostre país. Creuen estar investits de la veritat i la saviesa quan en realitat el que estan fent és un flac favor a la seva religió i una injustícia flagrant per a la meitat de la població del planeta...
Podríem resseguir l’espectacle cruel que donem els humans en tot el planeta. Les descripcions del feminicidi de Ciutat Juárez són realment repugnants. El magnífic llibre de Roberto Bolaño “2666” és un clar i documentat exemple d’aquesta situació que ningú vol arranjar, investigar ni castigar.
Un altre “delicte” en la llista actualitzada de Delictis gravioribus que em crida poderosament l’atenció és el delicte d’apostasia, un delicte que està en la llista tant dels catòlics com dels musulmans.
Puc entendre que l’apostasia tingui mala premsa en el si de les religions (és un tema purament comercial), però ¿com queda la llibertat de consciència en aquest cas? On queden les fervoroses declaracions dels mandataris religiosos en el sentit que els camins que porten a la salvació no són únics?
I finalment per reblar el clau, ¿què els passa al Vaticà que han perdut els papers? Com poden prendre aquest tipus de decisions? Crist mai va dir coses semblants, ni va mostrar tenir cap problema amb la meitat de la humanitat (les dones) com sembla que tenen els actuals mandataris de totes les esglésies del món.
I això passa no només al Vaticà, sinó també a determinades sectes ortodoxes i ultraortodoxes cristianes com l’Opus i el Legionaris, on a la dona, com a molt, se li dóna el paper de serventa.
Els jueus també es porten l’oli. Novament hi ha hagut una manifestació de dones enfront del Mur de les Lamentacions, un mur que suposa una sinagoga medieval. Unes dones que resaven i portaven rotlles del Torà (reservat només als homes). En el passat homes i dones podien resar junts, ara hi ha zones reservades només pels homes. Què deu inspirar aquests comportaments?

Conclusió
Potser caldria preguntar a les dones perquè segueixen sent les més fidels i submises seguidores de les religions, unes religions -o uns dirigents- que les menyspreen. En algun moment s’hauran de plantar i deixar clar que no estan disposades a que se les tracti com a éssers de segona categoria, més quan tot aquest galimaties se l’han tret alguns homes de les seves obsessions i carències i mai han estat “revelades” en els llibres constitucionals de les religions respectives.

Si ens limitem a les religions semítiques (judaisme, cristianisme i l’islam) que tenen un tronc comú i uns missatges moltes vegades coincidents i que ens són molt més properes, en la cultura i en l’espai, hauríem de concloure que la misogínia de les religions s’ha d’acabar dràsticament d’una vegada. El fet que els seus dirigents espirituals no sàpiguen raonar correctament i s’inventin missatges que estan en el fons dels seus cors humans i de les seves obsessions mesquines, és un fet que clama al cel i suposa un greu incompliment dels Drets Humans i una desviació clara del missatge dels seus respectius fundadors.
Els Drets humans, tot i les seves mancances, suposen unes normes més justes i per tant, han d’estar per damunt de les normes de la majoria de les religions.