Ho haveu vist! ... la mare que els va parir!
Avui ho he vist a la televisió. El President de la CEOE ha estat aplaudit llargament pels seus col·legues, en la reunió que hi ha hagut a la seva seu a Madrid. No se sap si és per haver aconseguit bloquejar la negociació o per haver-se mantingut ferm en les seves reivindicacions.
Aquests senyors gestors d’empreses neguen que volen l’acomiadament lliure, però no acaben d’especificar en que consisteix el canvi de condicions de treball que proposen (cal recordar que tots ells gaudeixen d'un sucós golden parachute? que no són ni 20 ni 35 dies per anys treballat, sinó una "morterada" que fa feretat)
Naturalment, volen també rebaixar les cotitzacions socials que ara venen a ser d’un 23% a càrrec de l’empresa i voldrien que fos d’un 18%. Aquest canvi el suposaria uns 1.200 euros d’estalvi per treballador i any, això si, potser els comptes de la Seguretat Social quedarien descompensades, però ja se sap, en temps de crisi cal fer sacrificis (els treballadors, naturalment!). A tot això, el nostre excels representant a la CEOE el Sr. Joa
n Rosell, en fa una calorosa defensa, què altra cosa podria dir aquest professional escalfacadires dels Consells d’Administració...
No sembla que estiguin per la labor de demanar una actualització de les tarifes dels impostos i d’una vegada les rendes del capital i les del treball s’igualin (i no com ara que les del capital tributen a un tipus del 18%, mentre que les del treball poden arribar a un marginal del 43%)
Contràriament al que havia anunciat el President del Govern, diuen que cal arribar a un acord i, per tant, continuaran les negociacions a la tardor.
Què bé, oi? el país s’enfonsa i el Govern i els empresaris no poden continuar les negociacions perquè han de fer vacances, i els sindicats muts i a la gàbia.
Pel que fa al Sr. Diaz Ferran ho podem entendre, el seu iot 'Leuqar' (el nom a l’inrevés de la seva esposa), de 27 metres d’eslora, l’espera al port de Ciutadella, on només els elegits hi poden fondejar. Allí es deu trobar amb Florentino i el seu “Pitinas” de 24 milions d’euros; Fernández Tapias amb el seu “Nufer” i el Pocero amb el seu “Clarena”, tots ells uns sacrificats per la Pàtria.
El Sr. Rodríguez Zapatero no se on deu anar a donar la tabarra, però ben segur que tampoc pot estar disponible per continuar les conversacions. I els sindicats probablement voldrien, però ningú compta amb ells.
Potser al final si que hi haurà una revolta.
Avui ho he vist a la televisió. El President de la CEOE ha estat aplaudit llargament pels seus col·legues, en la reunió que hi ha hagut a la seva seu a Madrid. No se sap si és per haver aconseguit bloquejar la negociació o per haver-se mantingut ferm en les seves reivindicacions.
Aquests senyors gestors d’empreses neguen que volen l’acomiadament lliure, però no acaben d’especificar en que consisteix el canvi de condicions de treball que proposen (cal recordar que tots ells gaudeixen d'un sucós golden parachute? que no són ni 20 ni 35 dies per anys treballat, sinó una "morterada" que fa feretat)
Naturalment, volen també rebaixar les cotitzacions socials que ara venen a ser d’un 23% a càrrec de l’empresa i voldrien que fos d’un 18%. Aquest canvi el suposaria uns 1.200 euros d’estalvi per treballador i any, això si, potser els comptes de la Seguretat Social quedarien descompensades, però ja se sap, en temps de crisi cal fer sacrificis (els treballadors, naturalment!). A tot això, el nostre excels representant a la CEOE el Sr. Joa
n Rosell, en fa una calorosa defensa, què altra cosa podria dir aquest professional escalfacadires dels Consells d’Administració...No sembla que estiguin per la labor de demanar una actualització de les tarifes dels impostos i d’una vegada les rendes del capital i les del treball s’igualin (i no com ara que les del capital tributen a un tipus del 18%, mentre que les del treball poden arribar a un marginal del 43%)
Contràriament al que havia anunciat el President del Govern, diuen que cal arribar a un acord i, per tant, continuaran les negociacions a la tardor.
Què bé, oi? el país s’enfonsa i el Govern i els empresaris no poden continuar les negociacions perquè han de fer vacances, i els sindicats muts i a la gàbia.
Pel que fa al Sr. Diaz Ferran ho podem entendre, el seu iot 'Leuqar' (el nom a l’inrevés de la seva esposa), de 27 metres d’eslora, l’espera al port de Ciutadella, on només els elegits hi poden fondejar. Allí es deu trobar amb Florentino i el seu “Pitinas” de 24 milions d’euros; Fernández Tapias amb el seu “Nufer” i el Pocero amb el seu “Clarena”, tots ells uns sacrificats per la Pàtria.
El Sr. Rodríguez Zapatero no se on deu anar a donar la tabarra, però ben segur que tampoc pot estar disponible per continuar les conversacions. I els sindicats probablement voldrien, però ningú compta amb ells.
Potser al final si que hi haurà una revolta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada