El Sr. Saura ha informat al món mundial que no es presentarà com a candidat a president del govern pel seu partit, però que li agradaria continuar com a conseller d’interior.
No sé com s’ha d’avaluar aquesta notícia de que renuncia a presentar-se com a candidat a president de la Generalitat, ben segur serà una pèrdua irreparable. El que si és cert és que està creixent el terror entre els ciutadans. Ara tindrà més temps per dedicar-se a tocar-nos els collons i això, francament, és un
greu problema i ens pot acabar enfonsant del tot en mig de la crisi que estem patint.
Fa uns dies van ser els pagesos que van rebre la prohibició de segar de 12 a 4 de la tarda, perquè es veu que hi ha més perill d’incendi (¡), com si els pagesos no sabessin com han de treballar i necessiten dels consells que els puguin donar des d’un despatx.
Ara qualsevol moment es despenjarà amb que cal tallar l’electricitat durant el dia a la Catalunya rural. Que dic durant el dia, tot l’estiu! perquè va caure un pal d’electricitat i va provocar un incendi.
Ahir entrava a Barcelona per l’AP2 a les 11 del matí. Pràcticament anava sol, amb una sensació de ridícul més que notable. Podia comptar les fulles dels arbres, les formigues, les orenetes i moltes altres coses. Era tanta la lentitud de circulació (especialment quan vas sol en una amplada de quatre carrils) que es tornava perillosa la circulació en aquella la solitud i velocitat. Veia com m’avançaven alguns vehicles estrangers que fins i tot em feien signes preguntant perquè anava tan a poc a poc i jo, amb una certa resignació els feia signes que era llarg d’explicar.
Com els podia dir per signes que teníem un Conseller amb manies persecutòries. Com els podia explicar que aquest Conseller anava en cotxe oficial i si li semblava bé, li deia al seu xofer, per motius sempre justificats, que excedís els límits de velocitat. Com els podia explicar que en el viatge d’anada (divendres a les set de la tarda) un trajecte de 85 quilòmetres l’havia fet en dues hores, perquè el contuberni entre Generalitat i Abertis, amb pròrrogues de concessions que ningú entén, feia que el tap a Martorell i fins i tot un bon tros desprès, ens hagués retingut com a ratolins en una ratera, i com els podia explicar que a més tot això era pagant. I quina explicació tenia per evitar la contaminació la
creació d’un tap com aquell amb els motors encesos durant una hora suplementària.
I finalment, quan vaig arribar a la destinació (Torredembarra) vaig trobar aquella sortida tan bonica en que desprès del peatge, pràcticament un punt de suïcidi. T’has de jugar la pell per sortir, per la qual cosa, els ciutadans prudents anem a fer una tomb en direcció a la Riera, utilitzat una rotonda que els conductors hem creat davant la ineficiència absoluta de infraestructures de la Generalitat, dels compromisos d’Abertis i de la inexistència dels ajuntaments de Torredembarra i Altafulla. I davant la passivitat absoluta enfront de les denúncies que he fet al respecte tant a la Generalitat com a l’Ajuntament de Torredembarra.
No sé com s’ha d’avaluar aquesta notícia de que renuncia a presentar-se com a candidat a president de la Generalitat, ben segur serà una pèrdua irreparable. El que si és cert és que està creixent el terror entre els ciutadans. Ara tindrà més temps per dedicar-se a tocar-nos els collons i això, francament, és un
greu problema i ens pot acabar enfonsant del tot en mig de la crisi que estem patint.Fa uns dies van ser els pagesos que van rebre la prohibició de segar de 12 a 4 de la tarda, perquè es veu que hi ha més perill d’incendi (¡), com si els pagesos no sabessin com han de treballar i necessiten dels consells que els puguin donar des d’un despatx.
Ara qualsevol moment es despenjarà amb que cal tallar l’electricitat durant el dia a la Catalunya rural. Que dic durant el dia, tot l’estiu! perquè va caure un pal d’electricitat i va provocar un incendi.
Ahir entrava a Barcelona per l’AP2 a les 11 del matí. Pràcticament anava sol, amb una sensació de ridícul més que notable. Podia comptar les fulles dels arbres, les formigues, les orenetes i moltes altres coses. Era tanta la lentitud de circulació (especialment quan vas sol en una amplada de quatre carrils) que es tornava perillosa la circulació en aquella la solitud i velocitat. Veia com m’avançaven alguns vehicles estrangers que fins i tot em feien signes preguntant perquè anava tan a poc a poc i jo, amb una certa resignació els feia signes que era llarg d’explicar.
Com els podia dir per signes que teníem un Conseller amb manies persecutòries. Com els podia explicar que aquest Conseller anava en cotxe oficial i si li semblava bé, li deia al seu xofer, per motius sempre justificats, que excedís els límits de velocitat. Com els podia explicar que en el viatge d’anada (divendres a les set de la tarda) un trajecte de 85 quilòmetres l’havia fet en dues hores, perquè el contuberni entre Generalitat i Abertis, amb pròrrogues de concessions que ningú entén, feia que el tap a Martorell i fins i tot un bon tros desprès, ens hagués retingut com a ratolins en una ratera, i com els podia explicar que a més tot això era pagant. I quina explicació tenia per evitar la contaminació la
creació d’un tap com aquell amb els motors encesos durant una hora suplementària.I finalment, quan vaig arribar a la destinació (Torredembarra) vaig trobar aquella sortida tan bonica en que desprès del peatge, pràcticament un punt de suïcidi. T’has de jugar la pell per sortir, per la qual cosa, els ciutadans prudents anem a fer una tomb en direcció a la Riera, utilitzat una rotonda que els conductors hem creat davant la ineficiència absoluta de infraestructures de la Generalitat, dels compromisos d’Abertis i de la inexistència dels ajuntaments de Torredembarra i Altafulla. I davant la passivitat absoluta enfront de les denúncies que he fet al respecte tant a la Generalitat com a l’Ajuntament de Torredembarra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada