Pete Seeger
L’actual crisis de liquiditat i d’altres coses que el Govern de l’Estat anomena de formes diverses, ens ha dut a una situació en la que bancs i les caixes no tenen (diuen) recursos per finançar els projectes dels seus clients. Naturalment, això no és una afirmació absoluta, tota vegada que segueixen havent-hi objectius estratègics que encara mereixen que aquestes entitats cerquin en els més recòndits calaixos i trobin diners suficients per finançar aquests projectes estratègics.
Ara però ens ha sorprès la noticia (tot i ser una notícia anunciadíssima) que “la Caixa” anuncia la compra d’una participació (20%) en un banc (grup financer Inbursa) propietat del multimilionari mexicà Slim, i la mateixa noticia diu que (la Caixa) està a l’espera de comprar un altre banc als països de l’est.
Les motivacions que la Caixa ha donat per efectuar aquesta compra es reflecteixen en la nota de premsa: vehículo de la expansión del negocio de banca minorista en el continente americano del grupo 'la Caixa'
Ja sabem que els negocis, seguint l’exemple dels costums de l’Orient, es fan per simpaties. Així doncs abans de fer qualsevol contracte cal veure’s, comprovar si hi ha empatia, interessos socials i personals, coincidències espirituals, i altres concomitàncies com parlar d’art, de les necessitats dels pobres i també de política. En aquest cas les simpaties entre Carlos Slim i els directius de “la Caixa” han vingut per la via de suposades visions comunes d’un món empresarial i també, com no, per una punt de vista similar entre unes persones que ja estan en els darrers anys de la seva vida i per tant s’ho poden mirar amb més objectivitat (són persones d’edat provecta), fets que han ajudat a que el negoci es pogués consolidar.
Carlos Slim és un home que s’ha fet a si mateix. D’origen libanès el seu currículum l’expliquen abastament els diaris. Però a banda de la desconfiança que sempre generen els que fan fortunes esplendoroses, en el seu cas, si més no, se sap d’on procedeixen els seus diners i, com no, una bona part d’ells prové del període de les privatitzacions efectuades pel govern mexicà, en aquest cas de la telefònica mexicana (Telmex). Aquest multimilionari, potser també com Soros, ha tingut actuacions que depassen les pròpies d’un capitalisme salvatge i està en una línia de fer coses pel seu país. Un home ansiós perquè el seu país entrés en una estabilitat que generi benestar, són intencions que se li su
posen.En els seus negocis han intervingut prescriptors, com no, polítics retirats. Tots recordem quan Aznar va ser fitxat (o bé es va oferir) per treballar pel magnat de la premsa (Murdoch) i la mala imatge que a alguns de nosaltres -jo- ens va causar aquesta notícia. Doncs bé, en aquest cas el prescriptor ha sigut Felipe González, de qui Slim declara que són amics i que donen conferències junts i que moltes vegades li pregunta coses (no explica quines) i que a més l’ha introduït en el món de les seves amistats. És allò de qui té un amic té un tresor.
Per la seva banda Felipe González és un home que sudamèrica li encanta, s’hi troba bé, pel clima, pels governants o pel que sigui, i cada dos per tres està donant conferències, visitant els seus amics i potser fent algun tipus de negoci (fa temps que no parla del disseny de joies).
Carlos Slim és un home que ha sigut l’amo d’empreses ben variades, des de tabacaleres, a arts gràfiques, cadenes de comerços, comunicacions i finalment financeres.
Ara les informacions de premsa ens diuen que Slim valora l’experiència de “la Caixa” en el negoci de la venda al detall (és allò que quan no se sap com anomenar-ho o és inexistent se’n diu know how). Segurament deu ser així, però no deixa de ser curiós que un home amb el seu historial es refiï d’una entitat relativament petita i, això si, amb una experiència prou dilatada, ja que “la Caixa” a més del negoci minorista té experiència suficient comprant i venent bancs, que usualment els ha acabat venent quan les coses no li han anat massa bé (gairebé sempre).
Tot i que la compra efectuada per part de “la Caixa” sembla que s’ha fet a bon preu (només el doble del seu valor en llibres), no està clar que no hi hagi algun altre interès per part del venedor per efectuar aquesta venda.
Sigui com sigui, Criteria que és la compradora assegura que la compra es formalitzarà amb un endeutament bancari. Naturalment no diuen qui ho finançarà, però tampoc fa fal
ta, ens ho imaginem.Entre els replecs de les notícies es diu que “la Caixa” tindrà dret a dues conselleries, la qual cosa sembla ben normal degut a la seva participació, i que aquestes recauran sobre Isidro Fainé i Juan M. Nin (només els falta això a unes persones tant ocupades i la remuneració d’aquests consells no ha de ser cap element per prendre decisions sobretot si tenim en compte que són persones que ja estan en el top de les remuneracions del país).
Aquest fet ha estat recompensat pel mercat que en la mateixa sessió de borsa va incrementar la seva cotització un 2,12%, amb la qual cosa, des de la seva sortida en borsa a 5,25 ja només genera una pèrdua als seus inversionistes d’un 20% aproximadament. Que bé, oi?
Aquesta actuació de “la Caixa” no ha estat ben rebuda pels ciutadans d’aquest país ja que en aquests moments de escassetat de liquiditat fan falta molts diners per finançar els projectes empresarials nous i els existents. Aquesta crítica la fan els que des de la frustració de que a la seva empresa li han reduït la línia de Crédit que tenia concedida sense que tingués ni dret a rèplica ni a cap tipus d’explicació. I no només això, sinó que l'entitat de crèdit ha posat per davant el projecte de concessió de l’autopista de Pennsylvania, amb una inversió de 8500 milions de dòlars, que ha sigut el tret de sortida per encetar els negocis a les Amèriques. I té més mèrit perquè van guanyar un concurs al que s’hi van presentar 16 grups empresarials i s’ho va endur perquè va oferir més diners que els altres. Serà un bon negoci o bé se’n hauran de penedir en el futur immediat, és una cosa que en aquest moment no es pot albirar tot i que sembla que als EUA no els permetran fer el que estan fent la nostre territori, es a dir, tenir autopistes “en restauro” i seguir cobrant com si estesin en perfecte estat i cobrant la quota complerta com si el servei fos correcte, o bé fer les remodelacions de les concessions segons necessitats dels diferents governs i sobretot necessitats i apetències de les mateixes autopistes, amb una total opacitat de cara als ciutadans (he demanat diverses vegades que aquestes concessions -els contractes-estiguin penjades a la xarxa).
Però no només es tracta de “la Caixa”, sinó que aquest és el comportament generalitzat per part del sector financer. Podem llegir altres notícies que afecten a tot el sector, i només com a exemple esmentaré el cas del BBVA que inverteix 800 milions d’euros en ampliar la seva presència en el China Citic Bank fins al 10% i en el filial de Hong Kong, Citic International Financial Holdings fins al 30%, això si a canvi d’un augment en la presència en el seu consell, la qual cosa té una doble lectura: controlar aquesta inversió i remunerar més generosament a alguns alts directius del banc per la via d’aquests nous càrrecs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada