Les vacances d'estiu dels mestres i dels nens
Novament el Sr. Puigpelat (Avui, 22.6.2008) ens explica els seus problemes per col·locar els nens quan l’escola s’acaba. L’any passat per aquestes dates ja va fer un escrit semblant queixant-se del paquet que li venia a sobre: tenir cura dels seus fills quan els mestres no els custodien.
Evidentment el Sr. Puigpelat no fa cap consideració sobre el que ha de ser (segons els seu documentat criteri) el curs escolar, ni sobre el que hauria de ser la feina dels mestres, o alguna aportació sobre l’educació i la responsabilitat dels mestres, però també dels pares i dels governs. Només el preocupa el que els mestres se’n vagin a Katmandú en les seves vacances.(per cert, jo en conec bastants de mestres i cap d’ells se’n va a Katmandú ni tan solament hi ha estat, però no dubto que l’informe documentat del Sr. Puigpelat deu tenir les dades corresponents).
Per altra banda quan un lliberal com el Sr. Puigpelat acusa de poc eficients els mestres, potser hauria de posar a la mateixa balança i amb la mateixa transparència quin sou guanya ell mateix i quantes hores treballa (no les que està fora de casa).
Com he dit conec bastants mestres i el seu sou és públic. Cap d’ells es pot permetre gaires alegries i sense ser mileuristes tampoc passen de dos mil euristes, per tant no em lliga amb la denúncia que tots els mestres van a Katmandú.
També conec algun periodista (no és cap mostra estadística) i sense conèixer el seu sou (que no és transparent), si conec el seu nivell de vida (cotxes, restaurants, cases, lloc de vacances,...). També he vist com els periodistes (programa 59’) parlaven de la nova Llei d’Educació i feien la pilota descaradament al Sr. Maragall (llei valenta, moderna, ...), es a dir, la trivialització de l’opinió periodística.
Que li sembla Sr. Puigpelat, seguim parlant dels mestres versus periodistes? Faci el que li sembli, però no em sembla bé que intenti escalfar l’ambient en contra dels mestres dels seus fills, als qui vull creure ha encomanat la seva educació renunciant a la quota que li correspon a vostè com a pare. Si té alguna aportació al respecte de com hauria de ser l’educació, esperaré la seva proposta (o la presenta a lloc pertinent, el Parlament, utilitzant els poder com a lobystes que tenen els periodistes), però si el tema és exclusivament el de les vacances dels mestres li faig un suggeriment, perquè no es fa mestre ja que és un xollo?
Una darrera cosa, a mi em semblaria bé que es parlés de conciliar (com diuen ara) els horaris dels treballadors (com vostè mateix) i els del treball, referit a tothom, fins i tot als mestres, però confondre les necessitats de col·locació dels nens amb la necessitat de la seva educació em sembla una mala solució. De totes maneres, si em permet la confiança, li diré que en un lliberal com vostè em sorprèn la proposta estalinista de que els fills estiguin a cura de l’estat (que l’escola se’n faci càrrec al cent per cent) alliberant als pares d’aquesta pesada càrrega.
Li demano que no se senti maltractat per tot el que li dic. També en l’editorial del seu diari (19.6) es parlava dels problemes d’acabar el curs en dijous, com si realment els hagués agafat de sorpresa (¿com és que sent públic el calendari escolar no havien fet aquesta acció a començament de curs quan encara es podia arreglar aquesta qüestió?). I no només això, sinó que estic a l’espera d’altres articles il·lustrats com el seu en que companys del ram es lamentin dels problemes que han d’assumir com a pares, o distorsionant l’opinió pública dient que aquí les vacances escolars són més llargues que a tot Europa i que els mestres a l’estiu es concentren a Katmandú.
Gerard Palacín és economista, no és mestre
(carta enviada a l'Avui el dia 22.6.2008 per la seva publicació)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada