Aquarius

He sentit unes paraules del ministre ultradretà Italià Matteo Salvini, fent referència als immigrants. A banda d’una part del discurs que no m’interessa, va dir alguna cosa de l’estil: ara, Espanya, Europa, dona la benvinguda a 600 immigrants —“il·legals”– que unes Onegés, a les que alguns impresentables els atribueixen tràfic de persones, han aconseguir rescatar d’una mort segura en mig de la Mediterrània. Espanya i Europa no ha fet front ni al compromís mínim d’una quota d’immigrants. Europa, amb el suport dels països “civilitzats i humanitaris” entre els que es compta Espanya, ha subrogat a països tercers, impedir que els immigrants, siguin refugiats o gent que es mor de gana, països que per diners fan el que calgui i estan disposats a empresonar, torturar i maltractar a aquelles persones que fugen de la misèria econòmica o de la guerra fi de que no molestin els nostres països benestants i relativament pròspers. És veritat que aquests immigrants van bruts i estan malalts i passen gana, i embrutar-se amb sang i malalties no ens ve de gust.

La Itàlia d’un govern ultradreta diu que han entrat per les seves fronteres gairebé 200 mil refugiats i que el seu país ja no pot fer més per l’allau de gent que li arriba cada dia. Ho podríem discutir, però en comparació amb el que fa Espanya —que ha acceptat l’entrada de 629 refugiats en total com a col·laboració a l’onada de misèria i terror que ens arriba— aquest govern ultradretà, ha fet moltíssim més del que fem nosaltres, o més ben dit, els nostres governs. Així ens donem per satisfets i ens anem a dormir amb la consciència neta perquè som bones persones, no som racistes ni xenòfobs. La gestió de la immigració en mans de ministre corruptes com Fernández Díaz —que anirà al cel perquè els de l’Opus, però que no troba que sigui delicte disparar pilotes de goma sobre immigrants a punt d’ofegar-se—, o de l’impresentable Zoido, que gràcies a Déu ja no el veurem mai més al govern, no ha fet més que empitjorar les coses, amb comportaments que ratlla la delinqüència (Cies, navalles a les muralles, devolucions en calent,...).

Ara sabem que Europa, respecte a la immigració, té dues o tres fronteres, Grècia, Itàlia i algun altre país. Que aquests suporten tot el pes dels immigrants i refugiats i que la resta d’Europa no vol fer res ni per ajudar a aquestes persones, amb problemes de salut, d’alimentació, d’educació, de misèria, de terror, emigrants que fugen de la por. Tenim aquesta gent que fuig del terror controlats per Turquia i per Líbia.

Si, aquest ministre té un llenguatge xenòfob, però a la resta d’Europa tenim uns actes xenòfobs, sense que hi hagi accions concretes per ajudar a tota aquesta gent. Ens hauríem de preguntar, què és pitjor, tenir un llenguatge xenòfob o actuar com a miserables xenòfobs?

Demà a bord de l’Aquarius arriben 600 immigrants a les nostres costes, el mateix nombre que el govern del PP va considerar suficient per col·laborar amb aquest greu problema. Seran ben rebuts, el govern els ha preparat atenció mèdica, però també els  ha preparat un dens interrogatori per veure si els podem extradir de forma ràpida. Millor això que el que feia el govern Rajoy, mil vegades! Però serà un canvi de veritat?

El ressentiment com a ideologia

Acabem de sortir d’una escomesa política en la que, finalment hem pogut fer fora del govern al PP. No cal repetir els motius, tots els tenim prou clars.

Ara bé, en el instant després d’aquest fet, s’han produït danys col·laterals, no només pel PP sinó per altres damnificats. Està clar que als catalans no ens ha canviat més que les formes, el nucli dur segueix com sempre. No ens permeten, ni que sigui de pensament, idees sobiranistes, no hi ha dret a l’autodeterminació, tant li fa que Espanya hagi signat tractats internacionals que obliguen a aquest reconeixement com diu la pròpia Constitució. La sacralització de la “unitat de la Pàtria” està per damunt de la llibertat, de la democràcia, dels drets humans y de la justícia.

Tot això ja ho sabem. El que és nou és com han quedat alguns partits com C’s que sempre han navegat en un terreny tenebrós. Des del seu origen, el ressentiment, han estat el nucli dur de la seva ideologia, i no s’adonen que la majoria dels ciutadans de tot el món, rebutgem l’odi i el ressentiment sense causa, i per tant, el seu partit entra en la corba minvant.

La posada en blanc sobre negre d’aquest fet, és una cosa tranquil·litzadora. Com explica Riemen, Thomas Mann en una conferència als EUA els deia “si mai el feixisme arriba als EUA, ho farà en nom de la llibertat”, i jo em pregunto, i aquí ho tornarem a veure?

La performance de Mariano

Ahir l'ex-president del govern espanyol ens va obsequiar amb una peformance que ens va deixar espatarrats.

Està clar que Marino té diversos problemes, entre ells el d’una dislèxia mental i/o verbal, i que cada vegada que deixa alguna de les seves bestieses ens fa riure molt, a no ser... que la maldat dels seus fets ens faci reaccionar amb temor, ràbia i humiliació.

Unes notes a l’acte d’ahir. A la cova del delicte —c/ Génova 13— hi havia el bo i millor del PP, entre altres molts dels presumptes delinqüents que la justícia no ha jutjat. Martínez Maillo un home a qui la justícia va deixar prescriure els seus delictes com a conseller d’una caixa, el portaveu Rafael Hernando, que pel seu vocabulari hauria hagut de ser perseguit per la justícia, per les mentides, pels insults i per l’odi que cada dia promovia, la Cospe, a qui les seves responsabilitats en el PP —malbaratament recursos públics, blanqueig de diner, pagaments i cobraments en negre— són clares i manifestes, per arribar finalment al propi Mariano, sobre qui recauen sospites, i més que sospites, de que va mentir en la seva declaració judicial, i que és més que un presumpte delinqüent per haver cobrat diner negre i per haver organitzat un partit com una organització criminal per a delinquir.

Després venien totes les comparses, les bledes que ploraven com a Magdalenes amb llàgrimes de cocodril, els que feien veure que estaven emocionats i tuti quanti.

Del discurs de Mariano cal destacar les mentides. Com pot dir que ell ha millorat la situació de l’Espanya que va trobar? Per què ens tracta als ciutadans d’imbècils? Com s’atribueix mèrits quan la majoria dels ciutadans s’han empobrit i han vist reduïts els seus drets.

I finalment no em puc oblidar de qui està sempre a les bambolines, l’Ansar, que més aviat que tard ha de ser jutjat per un tribunal internacional per haver-nos portat a una guerra injusta sabent que no hi havia causa. Que ha sigut l’home que va encetar la corrupció sistèmica al PP, i un home de qui es desconeix l’origen de la seva fortuna. Un home que no se si hauria d’estar tancat pel seu patetisme o per la seva maldat.