Cal reduir el nombre d’entitats financeres perquè augmentant la seva dimensió seran rendibles. És el mantra dels polítics i economistes indocumentats que es repeteixen fins a avorrir-nos. I el president del govern rebla el clau dient que: cal sanejar els balanços de les entitats financeres i que cal reduir aquestes entitats al nombre adequat. No diu quin és aquest nombre perquè suposo que ho ha de consultar a Botín.
En el cas del Sr. Rajoy, està clar l’origen del seu pensament. Està estudiant anglès intensivament i encara està en les primeres lliçons, tot allò de My tailor is rich. No ha arribat a la lliçó de Too big to fall, o a la de Small is beautiful.
Tampoc està clar d’on ha tret aquesta informació i molt menys en què és basa. Li haurà dit la veïna del cinquè? O potser algun dels seus assessors banquers als que ha consultat?
Qui els ho ha dit que una entitat financera més gran serà més rendible? En el cas de CaixaBank i Bankia, la millor economia d’escala serà la del nom: CaixaBankia, que ja devia ser una premonició. Tot el demés serà tenebrós i lamentable. CaixaBank és una institució que (en l’actual estat de coses, és a dir, amb una tolerància quant a les normes de comptabilització d’actius que sembla no durarà) és pot considerar sanejada i en qualsevol cas molt millor situació que molts dels seus col•legues. Si ara li ajuntem una entitat amb problemes organitzatius no resolts, amb problemes econòmics resolts però malament i amb greus problemes de futur, el resultat pot ser dramàtic.
És més, l’ortodòxia no diu pas que les fusions siguin el camí pel sanejament d’aquestes institucions, el que si diu o s’endevina, que aquest és el camí per reduir la sobre capacitat instal•lada en l’actualitat i, a més, una forma aparentment acceptable d’acomiadar empleats quan s’efectuï aquesta fusió, empleats que ben segur no tenen res a veure amb la decisió presa de sobreinstal•lar oficines per tot l’estat com si fos una qüestió de principis.
Bancs més grans generaran més confiança? En absolut. La prova està en que ni l’Estat genera prou confiança cap els inversors. El que segur passarà amb aquesta concentració serà que hi haurà oligopoli d’oferta i tindrem una banca més ineficient.
Com a colofó, resulta realment sospitós i incomprensible que el Govern de Rajoy encarregui als mateixos gestors que han ocasionat aquests immensos problemes a l’economia i als ciutadans amb la seva imperícia i imprudència, perquè arreglin els desperfectes ocasionats.
En el cas del Sr. Rajoy, està clar l’origen del seu pensament. Està estudiant anglès intensivament i encara està en les primeres lliçons, tot allò de My tailor is rich. No ha arribat a la lliçó de Too big to fall, o a la de Small is beautiful.
Tampoc està clar d’on ha tret aquesta informació i molt menys en què és basa. Li haurà dit la veïna del cinquè? O potser algun dels seus assessors banquers als que ha consultat?
Qui els ho ha dit que una entitat financera més gran serà més rendible? En el cas de CaixaBank i Bankia, la millor economia d’escala serà la del nom: CaixaBankia, que ja devia ser una premonició. Tot el demés serà tenebrós i lamentable. CaixaBank és una institució que (en l’actual estat de coses, és a dir, amb una tolerància quant a les normes de comptabilització d’actius que sembla no durarà) és pot considerar sanejada i en qualsevol cas molt millor situació que molts dels seus col•legues. Si ara li ajuntem una entitat amb problemes organitzatius no resolts, amb problemes econòmics resolts però malament i amb greus problemes de futur, el resultat pot ser dramàtic.
És més, l’ortodòxia no diu pas que les fusions siguin el camí pel sanejament d’aquestes institucions, el que si diu o s’endevina, que aquest és el camí per reduir la sobre capacitat instal•lada en l’actualitat i, a més, una forma aparentment acceptable d’acomiadar empleats quan s’efectuï aquesta fusió, empleats que ben segur no tenen res a veure amb la decisió presa de sobreinstal•lar oficines per tot l’estat com si fos una qüestió de principis.
Bancs més grans generaran més confiança? En absolut. La prova està en que ni l’Estat genera prou confiança cap els inversors. El que segur passarà amb aquesta concentració serà que hi haurà oligopoli d’oferta i tindrem una banca més ineficient.
Com a colofó, resulta realment sospitós i incomprensible que el Govern de Rajoy encarregui als mateixos gestors que han ocasionat aquests immensos problemes a l’economia i als ciutadans amb la seva imperícia i imprudència, perquè arreglin els desperfectes ocasionats.
