Novament el Sr. Botín fa de telepredicador. Troba encertades les mesures del Govern (mai ha deixat de trobar-les encertades, mani qui mani, disposin el que disposin). Això si, desprès de dir que el benefici de l’exercici és redueix d’una forma considerable (per culpa de les provisions i dels diners que prèviament han apartat els executius pel seu ús particular).
En cap cas explica quin ús han fet dels fons generosament cedits pel BCE, pel BE i per altres mamandurries de les que gaudeixen els bancs o els banquers, ni tampoc en quines coses s’han equivocat, ni -com abans es deia al confessionari- quantes vegades han enganyat als seus clients.
Continua dient que calen reformes laborals (i és el primer que ho diu!), sense concretar més, que siguin flexibles pels empresaris, “profundas i de calado”. Desprès d’aquestes afirmacions es veu que s’ha quedat com un bisbe desprès d’un bon tiberi.
També ha dit que el Banc Santander no ha necessitat recursos públics, mentint com un bellaco. I ho rebla dient que la culpa de la crisis és dels polítics.
En el fons crec que té tot el dret a dir el que li sembli en la Junta General d’accionistes. Mentre aquests li aguantin la seva poca substància, i les seves tertúlies tavernàries, endavant! Per a ells va el pollastre.
El que ja no trobo tan bé és que els mitjans reprodueixin les seves bajanades. Haurien d’establir un cordó sanitari a les seves paraules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada