Increïble!!!

Avui ens hem despertat (o vam anar a dormir) amb uns resultats electorals que fan més ingovernable l’Espanya unitària, que el resultat del mes d’abril. Una Espanya que no té cap més objectiu que la unitat territorial i mantenir l’statu quo dels privilegiats; és la que “desprecia cuanto ignora”, és a dir els drets humans, la llibertat i la voluntat dels ciutadans, la Constitució, ...

Que tres milions i mig de ciutadans -em refereixo als de Vox però hi podriem ajuntar els del PP, C's i molts del PSOE- vulguin agredir i reprimir utilitzant tota la força de l’estat a tota una  minoria —els catalans, tot i que es podria estendre als nouvinguts procedents d’altres territoris i països—, resulta francament intolerable per un estat que presumeix de ser un estat de dret, un estat democràtic, un estat complidor de la llei, i que en realitat no ho és. Però també ho és que totes aquestes agressions i repressions afecten també als ciutadans espanyols que avui creuen que la cosa no va amb ells, cosa que desmenteixen  les lleis mordassa, el control digital, les normes dels contractes de treball, el tracte fiscal injust als territoris i als ciutadans. La brutalitat de la unificació de tots els ciutadans en el sentit de no admetre diferències ni lingüístiques, ni de pensament, ni d’equitat. Afortunadament no som Turquia, ni Brasil, ni... però ens hi anem acostant.

Ahir a la nit ja vam veure que el partit anticonstitucional Vox, triomfava i multiplicava els seus votants en un nombre de tres milions i mig! Vam sentir com el seu càntic com a himne era el “A por ellos” que els seus líders han volgut disfressar i fer veure que anava adreçat a les persones dolentes, però sense reconèixer que en realitat anava dirigit als catalans. I no només això, sinó que a més reivindicaven que "España será cristiana o no será". La usurpació del cristianisme en mans d'uns bretols com els de Vox resulta realment repugnant. Mentre sentiem totes aquestes brutalitats veiem com al seu voltant Ortega i Monasterio babejaven.

Vam veure una cosa encara més increïble: Que Pedro Sánchez, pretesament socialista, també s’ajuntava a “A por ellos”. Aquest líder pocavergonya és tan covard que ni ha volgut precisar a qui anava adreçat aquest “A por ellos”.

L’estratega Pedro Sánchez queda clar que la va cagar. És un home que la política li rellisca. No sap arribar a acords, com diuen els seus rivals, és un home que no té sentiments, ni ideologia, només tacticisme.

També cal dir que ahir vam tenir alguna alegria. Vam veure en directe la caiguda de C’s, el partit sense cap altra ideologia que estendre l’odi, l’insult cada vegada que els seus líders obren la boca. Un partit que els seus líders produeixen al·lèrgia i malestar. Però s’han acabat els escarnis, s’han acabat les mentides. Això sí, amb una mica de pena per tots aquests "patriotes" que es quedaran sense ingressos i hauran d'anar a dormir sota el pont. Sense ingressos i amb un partit condemnat a la irrellevància i possiblement carregat de deutes. Vam veure les filigranes de Rivera per no dir que dimitia, que ho deixava a un comitè que ben segur, per unanimitat, li demanaran que continuï. No ha estat així, ha dimitit de veritat i manté que ell té una professió a la que es dedicarà novament. Veurem si Caixabank el torna a admetre a les seves files ja que Caixabank, com Roma, no paga a fracassats. Rivera afirma que es va presentar a unes oposicions a Caixabank que ningú no recorda que es convoquessin, ni se sap si algú més s’hi va presentar. Que tingui molts èxits, però ha dimitit com sempre ha fet, mentint, dient que el seu partit era el de la reconciliació, el de la unió, quan en realitat ha sigut el partit incendiari que tirava la gasolina al foc, i ara, com que ja té un relleu —Vox— es pot retirar. Els resultats de les votacions ens han explicat que Vox i C's son la mateixa cosa, són vasos comunicants, el que perd un ho guanya l'altre.

Mentre, ciutadans com Girauta i molts d’altres hauran de buscar-se algun xollo dels molts que C’s volia suprimir, per poder arribar a final de mes. Veuran com quan truquin a la porta de l’ïbex no els agafaran ni el telèfon. Així com els líders de Ciudadanos s’alegren del mal del altres, de que persones innocents estiguin a la presó i s’hi podreixin, jo no m’alegro de la misèria que truca a la porta de Ciudadanos i dels seus beneficiats amb alguna mamandurria. Jo només m’alegro de no haver de sentir l’escarni de l’Arrimadas, no haver de sentir “esto huele a remontada!”, no haver de sentir les mentides de Rivera. El que sí m’alegro és de que els senyors de l’Íbex també l’hagin cagat, que no sàpiguen ni escollir els seus sequaços, el que hagin fet unes inversions —que evidentment no s’han tret diners de la seva butxaca— i que siguin diners corruptes llençats a la brossa.

En canvi el PP de Cayetana ha doblat els resultats. Ara ja té el doble d’escons a Catalunya. En tenia un, ara en té dos. Enhorabona! Amb les bestieses que diu jo pensava que ningú la votaria, però sempre hi ha algun despistat... I és que quan en un partit hi ha ideologia —recordem que Casado formava part de la cúpula i quan la Gürtel i els seus dotze canvis de jutges provocats pel PP, va ser condemnat com a “organització criminal dedicada a delinquir”—.

I ara a esperar. A veure que farà Sánchez, que segons la meva opinió es veurà forçat a dimitir i el seu lloc serà ocupat per un individu segur que més intolerant i autoritari que el propi Sánchez. Sí, això és el que ens espera...