dimecres, 27 de novembre del 2019

El partit carronya no acaba de desaparèixer


Llegim a la premsa que Cs demana un lloc a la mesa del Congrés per evitar que algun partit nacionalista s’hi assegui. Està en el seu ADN, abans feixista que sobiranista.
No els importa a aquesta partit arribar a acords amplis amb els feixistes reconeguts i orgullosos de ser-ne com són els de Vox. No els importa votar lleis contra els ciutadans con tal que Vox estiguin contents.
Ahir van fer una altra performance al Parlament de Catalunya. Van decidir sortir tots de l’hemicicle perquè allí es volia votar, i això es veu que és una cosa que els produeix al·lèrgia. Si en lloc de ser parlamentaris fossin treballadors d’una empresa, avui tots estarien al carrer amb un cop de peu al cul per no complir amb les seves obligacions mínimes: estar decorosament presents al Parlament mentre es parla i es vota.
El cert és que tant Cs com PP tenen la gran avantatja de no tenir consciència, ni memòria ni decència. Poden tranquil·lament pactar amb el diable con tal d’aconseguir poder, que vol dir diners. El que li passi a la seva estimada Espanya i als seus ciutadans tan se’ls en dona, i així són capaços de destruir un memorial de les víctimes del franquisme que hi havia a l’Almudena, perquè es veu que recordar el genocidi del franquisme els molesta.
El PSOE per la seva banda estan callats. Ara pacten, ara dialoguen, i com els sembla que dialogar és una cosa deshonrosa prefereixen que no se sàpiga, prefereixen que no hi hagi ni llum ni taquígrafs. Quan tinguin el peix al cove ja tornaran a treure pit.
El seu afillat, el PSC, ha cregut que és el moment de captar els vots del “C’s en liquidació”, com diria la curta de gambals de la Soraya. I per captar vots creu que la millor estratègia és desenterrar el fantasma del català i del multilingüisme. Iceta, tan brillant en la exposició com fals en el contingut, explica el cas del “nen d’Olot”. Si hagués sentit els dos professors que van explicar en el programa de “tot es mou” d’ahir, com funciona la llengua en els instituts catalans, potser sortiria a demanar disculpes per les bestieses que ha dit al respecte. Ell que no ha aconseguit ni un títol universitari (i mira que és fàcil, sinó que li pregunti a Casado i Rivera i els seus màsters), doncs ell pontifica com ha de ser l’ensenyament de llengües.
Mentre, la justícia espanyola rep medalles i felicitacions que es donen els uns als altres, per tapar la vergonya d’uns jutges que no saben ni formular una ordre d’extradició d’acord amb les normes, i que apliquen una justícia d’una forma tan barroera que un nen de P3 ho faria millor.
Em reservo pel final una bona notícia: difícilment tornarem a veure la corrua de C’s sortint de l’hemicicle, aviat estaran a la paperera de la història.