El Prestige un altre cop ...

Novembre, 2002

Subdelegado do Goberno (A Coruña)

¿El barco va muy lejos?

Fomento

Huy, ya está, Madre de Dios, estará a treinta y tantas millas.

Subdelegado

¿Treinta y tantas?

Fomento

No, como siga así, este llega a Groenlandia.

Subdelegado

Bueno, pues que llegue allá.

Fomento

Sí, joder.

Subdelegado

Vale, muy bien.

Al cap de 16 anys de la tragèdia del Prestige el Tribunal Suprem ha dictat nova sentència, esmenant l’anterior que atribuïa responsabilitats a l’Estat. La sentència diu que es repartiran els diners (hauria de dir el boti, total més de 1.500 €) les administracions d’Espanya i França, la Junta de Galícia i 269 afectats entre particulars, empreses, mancomunitats i societats. Aquest fet és remarcable per vàries coses. Una, que el Suprem està molt enfeinat, ha trigat 16 anys en donar una “sentència definitiva”, com diuen aquests nois del Suprem. I afegeixen “definitiva” perquè és ben clar que als que els imputen el pagament de la indemnització, els diran botifarra, i recorreran una sentència que no se sostén. Dos, que novament aquests nois del Suprem han rendit acatament a sa majestat, el govern espanyol, quan va quedar ben clar la frivolitat i incompetència de Rajoy i Aznar. Cal reproduir tot el que van fer? No ens va quedar clar a tots els ciutadans que el problema va ser les decisions preses per aquests inútils? Encara ens queden restes a la memòria. I quedi clar que el que més ha rebut, com és costum en el Suprem, és el que menys culpa hi té, el capità del vaixell que va seguir les ordres dels sicaris de Rajoy.

Hi podríem afegir més coses: com és que ni la Fiscalia ni el Tribunal de Comptes no investiguen aquest assumpte i les responsabilitats personals del Govern del PP per demanar una indemnització als autèntics responsables —Aznar, que no es va atrevir ni a baixar de l’helicòpter en la seva visita al desastre, i Rajoy, que encara està amb els “hilitos de plastilina”, per no parlar de Fraga que estava caçant amb algun impresentable i no va poder atendre aquest problema—.

I posats a demanar com és que no investiguen l’estafa de Castor, ni la sortida de diners dels bancs a Catalunya per provocar un pànic que hauria pogut desencadenar una crisi que hauria situat el país al costat del precipici; ni perquè van fomentar la sortida d’empreses de Catalunya; ni perquè avui el Govern de l’Estat té una línia de negoci oberta de venda d’armes amb països terroristes; ni perquè no investiguen les companyies elèctriques que de forma monopolista  fixen les tarifes elèctriques segons els convé; ni perquè els ministres d’indústria ho han beneit; ni perquè...

Podríem concloure que és perquè tenim les institucions més xarones i casposes del tot el món mundial...