L’ex-president
del BBVA Francisco González s’acaba de jubilar. Ho ha fet amb tots els honors.
Els diaris de Madrid li han fet un bonic elogi, tot i que no saben ben bé de
què parlen. És el que correspon, quan un se’n va (del treball o d’aquest món)
tot son elogis.
A
banda de la fotesa dels diners que ha “guanyat” durant tots aquests anys, li ha
tocat (una expressió ben encertada) una pensió de 80 milions d’euros.
Val a
dir que aquest fet no ha tallat gens ni mica a aquests senyor que des del seu
departament d’estudis sempre ha dit que el sistema públic de pensions era
insostenible, no podia permetre’s pagar unes pensions de 900 euros com a promig.
Des d’una jubilació de 80 milions d’euros és obscè parlar d’aquesta manera. És
la grandesa de quan estàs assegut en una poltrona a deu mil metres d’alçada
pots criticar i injuriar un sistema públic de pensions.
El
senyor González, a banda dels 80 milions, cobrarà també la pensió de la
Seguretat Social, com no, si havia treballat més de 15 anys i tot ajuda per
arribar a final de mes.
I
quins han sigut els mèrits d’aquest home? Doncs molt clars. Primer, ser amic de
Aznar, que en el seu moment el va col·locar com a president d’Argentaria, una
banca pública que Aznar va voler privatitzar. González venia del món dels
comissionistes, i Aznar va creure que aquest era el perfil necessari per una
privatització on hi ha molkts diners per a distribuir. Després va venir la fusió amb el BBV i els banquers de Neguri.
En la fusió González va ser copresident, però resulta que no es va assabentar
de que el banc pagava als consellers uns quantitats que les ingressava a
Jersey. Era diner opac, tan opac que González, sent copresident no se’n va
assabentar i va aprofitar aquest fet per descavalcar el seu contrincant a la
presidència -Ybarra-. En aquells temps alguns altres banquers fora
d’aquest circuit no podien dormir tot el que volien, els preocupava l’afer
de Jersey, per què devia ser?
Situat
ja a la cúspide del nou banc -BBVA- en l’any 2003 el banc valia 45 mil milions.
Al cap de gairebé dos dècades ell va deixar el banc en 31 mil milions. Els
clients del banc, no tenien més queixes que amb un altre banc qualsevol. El
accionistes, molts d’ells es van considerar arruïnats per la gestió de
González. No era només pel sobresou-indemnització de 80 milions que es va
adjudicar ell mateix, era sobretot pels més de 15 mil milions que van perdre
aquests accionistes en la gestió del Sr. González (pràcticament una pérdua de mil milions per cada any de la seva gestió).
Això
forma part del misteri que mentre els dirigents de l’Íbex es van apujar els
ingressos en un 17% entre els anys 2014 al 2017, mentre que en els
treballadors l’augment va ser d’un 4%. Alguns banquers fan veure com si fossin
imprescindibles, casos únics, però el cert és que no es veritat, son gent que
han arribat on han arribat seguint el circuit d’amics in coneguts i que es
saben moure molt bé en aquests ambients.
Francisco
González és un d’aquests casos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada