dimecres, 12 de setembre del 2018

L, una lletra maleïda

Premonició o casualitat.
 
Lesmes, Llarena, Lamela, uns magistrats que tots comencen el seu cognom amb L. És aquesta lletra un avis premonitori del que cal esperar d’aquesta gent o bé és una simple casualitat?
Tots tres porten un perdigó, o una perdigonada. Han tirat pel dret en la instrucció i resolució de sentències judicials i els ciutadans no estem d’acord amb el que ses senyories dicten. I si no hi estem d’acord és que no estan ben fetes. A més tenim la sospita de que els tres són probables delinqüents.
Ara, en l’inici del curs judicial, hem vist tot una sèrie d’individus, a quin més malcarat i pocasolta, disfressats amb unes togues horroroses, amb uns collars i medalles horrorosos que els hauria de caure la cara de vergonya. Engolen la veu i diuen que defensaran la Constitució. No senyors magistrats, no han de defensar la Constitució, com a molt han d’aplicar el que diu, però res més. El que han de defensar són els ciutadans. Tan difícil és entendre això? Potser només si els féssim escriure en una llibreta aquestes frases cent vegades ja se’n sortirien, però mentrestant, com ho hem de fer?
Això que dic és contrari al que diuen els polítics de tot tipus: les sentències cal acatar-les. De veritat els ciutadans ens hem d’empassar els disbarats de les resolucions dels magistrats moltes vegades poc formats, ideologitzats amb tenebroses ideologies, parcials i sobretot superbs i malcarats? De veritat algú s’ho creu?
Potser doncs que comencem a posar ordre. Alguns ja ho han fet, com els de l’associació “Atenas de Juristas por los Derechos Civiles”, que implica al CGPJ per prevaricació pel tracte de favor i moltes altres irregularitats als jutges presumptament delinqüents del Tribunal Suprem. Des del rei -el preparado- fins a tots els jutges, cal una remodelació en profunditat. En algun cas, com en el del rei, suprimir aquesta institució ja que no serveix per a res. Quan a la justícia, diré el que diuen moltes persones: hi ha jutges que fan molt bé la seva feina, milers de jutges, però cap d’ells pertany als alts tribunals, que són els que tallen el bacallà. Per tant, la remodelació urgent és canviar tots els alts tribunals. Ja sabem que les Audiències són el que són, és a dir, remodelació dels tribunals franquistes. I al Suprem hi van a parar els magistrats més llagoters amb el poder, que és qui els nomena.
Aquí tenim la primera pista: llagoters, amb L com a primera lletra. I perquè ho entenguin aquests il·lustres magistrats, llagoters vol dir llepes, reptant. Així doncs no és cap casualitat, és una encertada premonició.