Per què bavegen?

Els mitjans de comunicació, els de la capital d’Espanya

Em refereixo a determinats partits de l’oposició i a la majoria dels mitjans de comunicació de la capital d’Espanya, com són El Mundo, El País, ABC, i la majoria de tabloides, així com emissores “privades” que es troben a gust —com la Cuatro i la Sexta— quan es troben en plena baralla del procés (que fent una gracieta diuen “prucés”), en la situació d’un Goliat que ataca per terra, mar i aire a un David. I no solament la superioritat de forces —que les tenen totes— sinó també han sabut corrompre a una part nombrosa de fiscals i jutges a una policia que no ha sofert encara la transició.

Davant l’allau de bestieses que promouen especialment la fiscalia —o si més no és la que dóna la cara— que ho estan prohibint tot, que estan estenent el delicte de sedició de forma desenfrenada com si estiguéssim en l’etapa estalinista, els conductors dels programes —mai més ben dit— fiquen el dit a la llaga, si l’entrevistat no diu el que n’esperen, li repliquen com si fossin els jutges, per tal de fer anar l’aigua al seu molí.

S’enfaden quan senten que els diem! Premsa española, manipuladora. S’enfaden, però hi ha algun dubte que la premsa espanyola afegeix llenya al foc contra Catalunya?

Ahir mateix una tertuliana en una televisió de les que he mencionat, explicava que en el Congrés un diputat havia posar en qüestió si l’estat podia enviar tota la policia que ha enviat a Catalunya ja que l’estatut del 2006 ho prohibeix si no es donaven unes condicions, com la petició, i que probablement el president Puigdemont tractarà aquest tema avui en la reunió de seguretat.. La conductora, molt ràpidament ha posat sobre la taula “la contradicció” que si ara a Catalunya no hi ha altra llei que la del Referèndum, Puigdemont no pot recórrer una llei que ja no és de la seva obediència, per tant, i ho diu amb una certa mala llet, ha de ser com a mínim coherent. La presentadora oblida que no està clar el que farà Puigdemont, i que si realment l’estat està d’acord amb que l’única llei és la del Referèndum, em sembla que tots estarem més contents que unes pasqües. I també oblida que no dóna la més petita importància al fet que el govern central es passi pel forro el compliment de les lleis, potser perquè ja hi estem acostumats.

El PSOE

El Partit Socialista i el seu apèndix el PSC, que per voluntat expressa de Iceta ja no pinta res— demanen de forma furibunda que no es voti, que és il·legal, una expressió que com ja els ho han dit els millors juristes del país no és certa. Ni és il·legal, ni és delictiva, però ells erre que erre. I no diguem de les mòmies d’ultratomba, com Felipe González, Alfonso Guerra, i aquell ximple que no recordo el nom que havia sigut president de Extremadura.

Del C’s,  ningú n’espera res. Són una gent sense ànima, sense substància, que una vegada van dir que volien l’extinció del català ja van considerar que havien cobert els seus objectius. Ara l’Arrimadas, parla del que necessiten els ciutadans i ens surt amb una tercera setmana de permís en cas de naixement per als homes. Aquesta és una petició que, com queda clar, reclama tot el país a tots els racons i tribunes.

Les Institucions de la Justícia

Les Institucions de la Justícia no han passat encara una sortida del franquisme, no tots, però sí els que estan en els Alts Tribunals.

El Fiscal General s’emporta tots els mèrits de la tensió que han creat a Catalunya. Primer per les accions empreses per la fiscalia que ningú no ha entès, fins que ja no ha quedat altre remei que desautoritzar-lo i treure-li el comandament. Suposo que el Fiscal general no li haurà passat pel cap dimitir, però després de la revocació del Congrés i de ,les moltes irregularitats comeses pels fiscals, seguint les seves ordres, no li queda més remei.

La Fiscalia ha perdut la poca credibilitat que tenia quan ha entrat l’ordre de que la policia ha de controlar els menors que puguin anar a una manifestació. Aquesta és una fiscalia estalinista.

El delicte de secessió

Basat en un informe de la fiscalia, ple de mentides i fets falsos, absolutament demostrables. L’audiència nacional ha admès a tràmit un expedient contra persones concretes: Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. L’audiència no té en compte que els danys produïts en la concentració de protesta pacífica de la població, van ser el trencament de vidres d’uns cotxes de la guàrdia civil —quin import pot ser com a màxim de 500 euros— mentre que els danys ocasionats per la guàrdia civil van ser la detenció d’unes persones de forma arbitrària i sense cap respecte a les persones detingudes, sense que quedi clar quin va ser el seu delicte. Emmanillats en el moment de declarar, detinguts davant la família d’una forma cruel. Això senyors jutges no té cap valoració? Això no és un delicte d’una impotència màxima? I una altra pregunta: és sedició promoure l’odi amb informacions falses des de les institucions de l’Estat? No trenca la convivència i l’estat, aquesta forma d’actuar? Senyors fiscals, i jutges, a què esperen per imputar per sedició a tot el govern espanyol. I encara que estem acostumats a informes falsos per aquestes institucions, què em de fer amb els fiscals que els publiquen només per genera odi?

Barcelona 

Avui han aparegut a alguns barris una invasió de cartells dels nacionalistes, o alguna cosa més, espanyols. No s’atreveixen a dir el que pensen, només una bandera espanyola i per simular una equidistància la senyera a l’altre costat. Ho han empastifat per tot arreu, tapant senyals de trànsit i embrutant les parets públiques, on no hi trobareu cap estelada. Les estelades i les senyeres les exposem a casa. El que em sorprèn és que amb els milers de guàrdies civils i policies que ens han vingut a ajudar, no hagin detingut a aquests impresentables, que amb les seves accions propagandístiques poden fins i tot causar accidents greus de circulació. Segurament és perquè han de vigilar i detenir a els menors que vagin a les manifestacions pacífiques i reivindicatives d’un dret a exercir el vot.