Estem
assistint a un atac en tota regla a les institucions i drets dels catalans. La
premsa madrilenya i les emissores estatals, la sexta i la cuatro, estan dient
que la” población amedrenta” als jutges als “jutges catalans”. També incorporen
en el seu guió (segurament el guió del PP), la violència al carrer. És a dir,
és el que voldrien, que hi hagués algun acte violent al carrer que justifiqués
la repressió del govern central. Només cal veure com un tal Garcia Farreras
entrevista al vice-president Junqueras, incorporant de forma constant el tema
de la violència, quan li consta que això no s’ha produït. Que la guàrdia civil
no ha pogut sortir de la conselleria d’economia on havia entrar de forma
irregular, és el seu problema i el del jutge que ho va autoritzar sense que hi
hagués cap element que ho justifiqués. Per què els jutges no han de retre
comptes? Per què poden maltractar els ciutadans sense patir les conseqüències.
Per què avui han anat a declarar les persones detingudes —de forma irregular—
emmanillades? Són jutges que no tenen vergonya? I volen que se’ls respecti!
Segurament
la visió no és la mateixa des d’aquí o des dels platós de Madrid, on esperen
les subvencions i a més, combreguen en la “unitat sagrada de la pàtria”, la
seva naturalment.
Són
constitucionalistes de pedra picada i no entenen que les lleis es puguin
canviar. Sí, diuen, amb els procediments establerts. Bé, deixem aquesta
discussió, el que m’interessa destacar és que quan dos milions de persones
surten un any darrere l’altre per demanar poder votar, el Fiscal General, que
sembla més aviat curt d’enteniment i que, tot i el temps transcorregut des de
la mort del dictador, encara segueix enganxat a els seus lemes, no entén que
quan això es produeix hi ha alguna cosa a les lleis que no funciona, i com a
mínim, se’n ha de parlar. Aquest senyor (senyor, per no tornar a treure una
colla d’improperis) redacta des de la seva magnificència, una denúncia per “sedició”
als “responsables” dels incidents després de les detencions arbitràries basades
amb prevaricació de catorze persones a Barcelona. No ha entès aquest home que
es tracta d’un referèndum per decidir què volem fer els catalans i no d’un acte
de sedició? És l’únic ciutadà que no ha llegit les lleis de l’estat espanyol en
que així ho reconeix? Evidentment aquest insigne senyor no ha pogut encara
atendre el fet que el partit del govern —que per cert, a qui deu el seu càrrec—
té casos oberts per corrupció multimilionària, i a més ha autoritzat una
amnistia fiscal per beneficiar els rics poderosos, molts d’ells del seu partit.
Els
crits que se senten davant les seus judicials on es jutja els 14 detinguts, són
clarament “fora, fora, fora, la justícia espanyola”. A què ve aquesta descripció?
No és la justícia catalana? Uns jutges que no han volgut aprendre el català,
que les seves sentències són escrites en castellà, que cal parlar-los en
castellà perquè altrament no entenen el català (encara que portin més de 25
anys, en una actitud de clar menyspreu a la llengua del país) que han aprés
l’ètica a la plaça de toros de la Maestranza. Per què s’anomenen jutges catalans
si no ho són?
Per
postres, alguna alta autoritat de la justícia ha tingut la barra de queixar-se
de la pressió que reben aquests jutges per haver actuat de forma sectària.
Clama al cel!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada