Cristina Cifuentes ha declarat que no farà vacances aquest any. Que s’ho
passa molt bé fent el que fa. Aquesta declaració ha aixecat una gran
polseguera. A mi aquest fet em suggereix dues reflexions:
Una: Cifuentes és una dona incompetent. Sembla que el dia a dia no el
pot controlar si no hi és de cos present. La seva organització és un desastre.
No està qualificada per dirigir l’administració d’una comunitat.
Dos: la meva experiència professional d’una llarga vida de treball lligada
en part a treballs de control, m’ha fet veure que quan algú no fa vacances és
que té algun embolic en dansa. És una norma que sempre es compleix.
La pregunta que s’imposa és: A) Cifuentes no mou el cul de la
cadira perquè es pot trobar que algú s’hi assegui en la seva absència. B)
Cifuentes no pot deixar la Comunitat més corrompuda de tots els temps perquè
necessita estar al costat de la trituradora de paper per fer desaparèixer
contractes i documents inculpatoris. C) Com a bona política que és, no coneix
el món del treball, el món el contempla a través del partit i de les seves
misèries. Quan diu que es queda per treballar, què vol dir? Que està més be al
seu despatx refrigerat, des d’on pot organitzar trobades amb amics a costa del
diner públic. Que li fa por que sorgeixin nous casos de corrupció en la seva
absència que no pugui direccionar adequadament, o bé que s’activi algun cas com
el del Canal Isabel II, Operación Lezo, Púnica, etc. que la pugui esquitxar.
Jo crec que l’autèntica explicació del perquè no es mou del seu despatx
és perquè tots aquests casos de corrupció es mouen i en qualsevol moment es pot
trobar amb el cul a l’aire.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada