Les institucions espanyoles no funcionen

S’ha diagnosticat clarament que aquells països quines institucions no funcionen correctament estan abocats al fracàs. Un dels exemples podrien ser el llibre d’Acemoglu i Robinson, que ho expliquen i ho exemplifiquen àmpliament.

Què tenim a Espanya? Tenim uns polítics que, genèricament, els preocupa el poder i, per tant, els vots. El demés se’ls en fot. La conseqüència és que les institucions garants dels drets dels ciutadans  no acaben de rutllar prou bé.

Avui parlaré de la justícia. És un sector que encara no ha superat el seu origen: el franquisme, ni tampoc la supeditació voluntària de la justícia a l’executiu del govern central.

Ara, amb la proposta de referèndum de Catalunya, surten tots els fantasmes del passat. El govern no controla, no sap què fer, i ha resolt que siguin els fiscals i els jutges qui els tregui les castanyes del foc. No és altra copsa que la seva incompetència i covardia.

Tot el que es fa des de Catalunya queda en suspens, inhabilitat, anul·lat. El govern de l’estat utilitza els “seus” mitjans per atacar els ciutadans que es rebel·len contra el seu poder. Que sigui just o no, els és igual. Que les decisions siguin incoherents i diferents segons sigui l’autor, és el pa de cada dia.

En la darrera envestida del govern de l’estat, els fiscals “afinen” tal com se’ls demana i a banda de possibles inhabilitacions de polítics elegits democràticament, se’ls comença a amenaçar en repercussions econòmiques, a través de multes o d’estimacions esotèriques segons els convingui.

El cas de l’ex-president Mas, i les conselleres Rigau i Ortega, n’és l’exemple més recent. Però aquí no s’acaba la cosa. Continuen en els “seus estudis” per quantificar delictes suposats i més que discutibles de persones que s’han significat per demanar anar a votar.

El govern de l’estat està carregat de raó. Ho diuen ells. La sagrada Constitució no permet anar a votar segons quines coses. És un exemple ben curiós de com s’entén la llei: el que no està explicitat, diuen, no està permès. És a dir, està prohibit. Són uns demòcrates ben especials.

Tot això ja ho sabem els catalans. No cal insistir més.

El que resulta paradoxal és que aquests mateixos fiscals mai no veuen delictes, obscens, monstruosos, especialment de tipus econòmic, que tenen lloc al voltant del poder central. Tenim gairebé tots els ministres reprovats, i al seu voltant sorgeixen uns individus que s’han enriquit obscenament amb els diners dels contribuents. De tot això, els fiscals i la justícia no en sap res.

Els matussers ministres d’economia i hisenda, han ajudat a fer caure un banc amb la utilització de informació privilegiada. Han destruït el capital d’uns accionistes als que, com sempre passa, se’ls ha volgut confondre en la aplicació dels seus estalvis. Estem esperant que el fiscal general enceti una investigació al respecte. Que els directius del banc han col·laborat en tot el que han pogut per ensorrar el banc, també és cert. Una medalla més per als banquers que s’ho guanyen a pols.

Tenim el malbaratament de recursos públics en les fantasmades de l’AVE, una part, pur malbaratament i, una altra, subjecte a les corrupteles dels rapinyaires que sempre estan al voltant dels governants. Tothom sap que l’AVE és un niu de carronyaires, però el president del govern insisteix en la seva megalomania. Estem esperant el fiscal que ho investigui.

La fiscalia encara no ha començat a avaluar el malbaratament de recursos públics en el cas Castor, autoritzat per ministres incompetents si és que no corruptes, i contractistes, sempre disposats a corrompre el poder públic. Estem esperant que el fiscal ho investigui.

L’incompetent ministre d’indústria que recentment va plegar i tots els que el van precedir, ha fotut un embolic amb les tarifes elèctriques que ni el més ruc del meu poble hauria permès. Això és corrupció? Doncs sí. Estem esperant que el fiscal ho investigui.

I els homicidis involuntaris però amb responsabilitat per incompetència i frivolitat dels accidents de l’Alvia i València, com és que no s’investiguen de forma seriosa. No sé si ho saben però hi va haver molts morts innocents. Vostès, ministres no hi tenen cap responsabilitat? Morts innocents i diners malbaratats, sense responsable conegut.

I estem esperant que el fiscal general investigui els innombrables incompliments de la llei per part del govern central, que tant pregona el mateix govern d’incompetents i corruptes.

I les subvencions a entitats que haurien d’estar fora de la llei, qui les autoritza? Això no cal que s’investigui per la fiscalia i demani responsabilitats polítiques i pecuniàries?

Tampoc sabrem mai qui és el responsable de que el PP s’hagi finançat —de forma desmesurada i monstruosa— amb diner procedent de la corrupció?

Per què la vicepresidenta, tan simpàtica ella, no ens ho explica tot això, i el portaveu del govern, amb el seu aire afable però també cínic i mentider, no en pren nota.

Estem esperant...