Opes i més opes

 

Abertis és o vol ser opada. Això diuen els diaris. Cap argument del perquè. La teoria diu que les opes es presenten quan es presenta una oportunitat de negoci al millorar l’equip directiu de l’empresa en qüestió. D’això ningú en parla.

El govern de l’estat no vol que es repeteixi la situació d’Endesa, que la va comprar una societat italiana, però no diuen que abans, Gas Natural havia presentat una opa per i que llavors el vice-president del govern Rato va dir: “la Caixa no opa a España”, i aquella senyora tan llesta i patriota que es diu Espe va afegir, que de cap manera es permetrà que passi a mans estrangeres. D’això tampoc en parla ningú.

Quina és l’expectativa de negoci d’Abertis que pot millorar per la via d’una gestió alternativa? Es desconeix. Està clar que els dirigents actuals poden haver quedat desfasats degut a una abús de gomina que es deu haver filtrat a les seves neurones, però no n’hi ha cap prova concloent.

Per tant, què busca una societat italiana en aquesta opa amistosa? No se sap, i fins i tot què busca Florentino, el gran beneficiat dels negocis de la llotja del Bernabeu? Tampoc se sap.

Tenen aquestes societats diners suficients per a comprar-ho? (cal tenir en compte que AENA també ha estudiat una opció de compra que voldria dir que l’estat —que com tots sabem que va sobrat de diners— participaria en aquesta compra.

Tots sabem que el negoci de les autopistes va lligat al negoci de les concessions, i més negoci si aquestes concessions són opaques. I per què volen vendre els actuals propietaris? Van fluixos d’armilla? Creuen que en l’actual situació de major control democràtic els serà difícil seguir fent negocis? Aquí plora la criatura, però tampoc se sap si aquest és el gran argument.