Per higiene mental... no ho he llegit

Fa uns dies vaig tenir la sensació d’haver perdut gairebé tota la tarda davant la televisió. M’hi havia enganxat per veure la sessió de la Comissió del Parlament amb les declaracions de dos presumptes bandarres, o millor dit, de presumptes res de res, autèntics.

Els dos homes acusats d’actes delictius es van presentar com si fossin els ofesos, amb una supèrbia que et donaven ganes de que vingués la guàrdia civil i se’ls endugués a tots dos per posar-los a la garjola, però no hi va haver sort..

L’estratègia de la seva defensa va consistit en negar l’evident. Hi va haver moments de surrealisme autèntic sobretot en el cas de l’exministre d'Interior. Aquests dos presumptes delinqüents van negar haver sentit les gravacions de les seves repugnants converses, per tenir una coartada i afirmar que no sabien del que se’ls parlava, ja que les converses eren de fa molts dies, mesos i no recordaven el seu contingut.

Algú es pot creure que et porten a una comissió d’investigació que saps que et preguntaran per les teves malifetes públiques perquè els havien enganxat amb les mans a la massa. Fernández Díaz ha tingut la santíssima barra de dir que apostava per demanar un peritatge sobre les gravacions i que si es demostrava que havia sigut ell el que havia dit el que està gravat —i no hi ha cap dubte que ha sigut ell— demanaria perdó, altrament serien els altres qui ho haurien de fer.

El que ha quedat demostrat és que el ministeri de l’interior era el ministeri de la senyoreta pepis, una casa de barrets sense mestressa.

I el més surrealista de tot ha estat que els dos presumpte delinqüents, s’han  permès fer veure que estaven emprenyats, que eren els perjudicats de tot l’enrenou. És evident que el president de la comissió no va estar a l’altura, doncs havia d’haver tallat totes aquestes manifestacions dels acusats, dels delinqüents, dient-los que estaven allí per respondre a les preguntes i res més. No per fer discursos.

Lamentable l’actuació de Ciudadanos, que va estar ela part amable dels interrogatoris, com no podia ser d’altra manera.

Les interrogacions dels comissionats del PP, lamentables. Van tenir la barra de treure bàsicament els cas del 3% i del Palau. Estaven investigant el comportament poc ètic del ex-ministre i surten amb aquestes qüestions.

Finalment, ha quedat clar el comportament poc democràtic dels comissionats, i els acusats, en el sentit de que contra l’independentisme tot s’hi val. Queda clar que en aquest país les idees es poden perseguir, i si els delinqüents no volen ni tan sols es pot saber qui va convocar la reunió, ja que cap dels dos que es van reunir van reconèixer haver pres la iniciativa.