La Reforma

Fa 500 anys que un monjo —Luter— va penjar de la porta de l’església del Palau de Wittenberg, les famoses 95 tesis inspiradores de la Reforma luterana. L’orígen de la protesta va tenir molt a veure amb un estat de corrupció estès a tota l’Església Catòlica, especialment la romana.

Com acabà aquesta historia: doncs en un moviment incontrolable per l’Església Catòlica i amb una Contrareforma, per fer cas a algunes de les denúncies del monjo en les seves tesis, per canviar alguna cosa i perquè no canviï res. Darrerament és veu alguna llum al final del túnel, es veuen ganes de presentar una altra cara més amable i bondadosa. Ho aconseguiran?

Per comparació, la política espanyola està en el cènit de la corrupció. El partit del govern té més imputats i condemnats que no afiliats, i tot i així encara governa. Això dura des de fa més de 500 anys i els visigots no volen canviar el seu comportament. Les malifetes les podeu llegir en qualsevol diari, encara que sigui dels seus, perquè ja no ho poden amagar.

Davant d’això, què més podem esperar d’aquest partit —el PP— i d’aquest govern —del PP? Poden encetar una “Contrareforma” que sigui digerible? Seran prou intel·ligents per a fer-ho?

La resposta no és clara. Els partits nacionalistes espanyols no volen cap Contrareforma, per més que saben que aquests nivells de corrupció són insostenibles. El PSOE i C’s prefereixen donar suport al PP, perquè les coses no canviïn, que a ells ja els va bé la cosa.

El seu desvergonyiment i impudícia no por anar més lluny. Això no obstant alguna cosa es comença a notar. El primer efecte és que el president Rajoy ni la vicepresidenta Soraya Sáez intercalen en les seves rodes de premsa (és un dir) expressions del tipus: Lo que tiene que hacer el presidente Puigdemont y los catalanes es cumplir la ley. I la seva acòlita, amb aquella cara de cinisme rient per sota el nas, ha deixat de somriure i de parlar. Ens ho hem estalviat i no tenen la valentia de dimitir i de reconèixer que són uns pervertits.

Ara ja veuen que ningú els creu, tothom sap que només són uns sàtrapes que volen aprofitar-se dels diners que no els corresponen, encara que sigui a costa de disminuir les prestacions —que els ciutadans hem pagat amb els nostres impostos— encara que sigui fent que molt gent visqui en la misèria, a ells no els importa.

Però els catalans no podem pas imposar a la resta de ciutadans d’aquesta cosa que unitàriament s’anomena Espanya que votin coses lògiques, que deixin de votar els corruptes. Que no votin els que dia rere dia promouen que la bretxa entre rics i pobres s’eixampli.

No ho podem fer, però per altra banda, resulta indispensable que fotem el camp d’aquesta gent tan corrupta sense propòsit d’esmena. Com ens diu la historia, nosaltres som carolingis, ells són visigots, i això és una barreja molt difícil de combinar si no s’hi posa molt bona voluntat, els visigots no en tenen  cap ganes.