Entrevista a un banquer

Hem pogut llegir en aquests darrers dies dues entrevistes a Juan Maria Nin, el que havia estat conseller-delegat de CaixaBank. Una al diari ARA (9.4.2017) i l’altra a El País (9.4.2017).

La veritat és que preferiria no haver-les llegit i encara més, no entenc perquè les han publicat. Des de la primera lletra a la darrera és una espècie d’autobombo d’aquest senyor banquer i d’un relat de coses més o menys incertes. El  motiu és degut a que publica un llibre que ell qualifica com “acadèmic” i que parla de la crisi.

Tots els ciutadans hem sofert, directa o indirectament, la incompetència —quan no una altra cosa més gruixuda— d’aquests banquers espanyols, i que ara vingui un banquer que digui: “Els ciutadans s’han convertit en consumidors, i quan tenen un problema, en consumidors imbècils”, resulta no només ofensiu, sinó indignant i apartat de la veritat. Coneixem la limitació dels éssers humans i sobretot, la dels banquers, que més d’una vegada han actuat com a autèntics malfactors. Per tant, senyor Nin, guardi’s expressions i qualificacions d’aquest estil adreçada als ciutadans perquè vostè, no està qualificat per fer-les.

Per altra banda s’ha de ser molt naïf per atribuir-se haver influït de forma definitiva en la solució del problema de la crisi per les seves brillants idees —que no diu quines són— a través de la seva assistència al club Bilderberg i d’haver assessorat a la cancellera Merkel?

Li donaria un consell: es pot fer de tot, menys el ridícul.