Per
fi, Rajoy comença a parlar de Catalunya. Per a dur-ho a terme parla amb
Sánchez, Rivera i Iglesias. Crec que s’ha oblidat de convocar a la
senyora Díez per intentar exorcitzar els catalans (vade retro!), i al sindicat Manos limpias. A Josemari Aznar no cal
convocar-lo, ell ja es presenta quan convé i diu la seva, i a més ara deu estar
meditant si li toca demanar perdó pels crims de guerra a l’Iraq. Avui la
qüestió és qui la diu més grossa i sembla que el que guanya és els desacomplexat
Rivera que ja diu obertament que va contra els catalans que no s’avinguin a ser
súbdits d’Espanya; que Espanya és “una grande y libre”; que de llengua només n’hi
ha una: el castellà, i que tots els que no van amb ell van a trencar Espanya,
Catalunya, i el que sigui.
Curiosament
al president Rajoy no se li acut parlar amb el Govern de Catalunya, ni amb cap
altra de les seves institucions democràtiques. Potser no se’n ha oblidat,
perquè els catalans només els queda obeir. Els que preconitzen aquestes idees són
tota la colla que no volen que es trenqui Espanya, i per aconseguir-ho faran el
que calgui, amb la llei, amb els vots, amb la “democràcia”, i amb totes les
armes de que disposi l’Estat, és a dir, volen aixafar els catalans, perquè s’entengui.
Aquestes
són les alternatives que ens ofereix l’Estat espanyol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada