El trencament de la societat catalana

És un mantra que es repeteix fins a la infinitat. Ho diuen des d’Espanya, cosa que és normal. Ells defensen que els catalans formem part d’un imperi i, per tant, hem de fer el que diu la metròpoli. Mentre el president Rajoy afirma que vol una Espanya on tots els ciutadans siguin iguals, el resultat és que els catalans sofrim un tracte indigne, menyspreu i maltractament en les desenes i desenes de qüestions que tenen un sentit econòmic, però també polític. Tenim un Estat que ens va a la contra i aquesta afirmació està avalada pel fet que totes les lleis que promulga el Parlament català són recorregudes per l’Estat i el que és més greu, se’n surt i queden congelades. Ara, sense cap vergonya, el president Rajoy diu que les noves competències del Tribunal Constitucional —que tots sabem que no és neutral— van per immobilitzar Catalunya quan a ells els convingui.

Tornem doncs al mantra: la secessió fractura la societat catalana. Deu ser així perquè ho afirma Rajoy, Sánchez, Rivera i segurament alguns més. I la cosa és molt clara: en les darreres eleccions, que segons aquests doctes senyors esmentats abans, encara no sabem si són plebiscitàries. I que a més estan tots d’acord en que els catalans mai podrem decidir el nostre futur, això és cosa de tots els espanyols. Què collons s’han cregut aquests catalans!

No hi fa res que els Tribunal Internacional hagi tret una resolució que diu que la democràcia està per sobre la llei, no hi fa res que el dret a decidir estigui en molts dels tractats internacionals fins i tot alguns signats per Espanya. La conclusió és clara, la nació única és una argolla que no ens podrem treure mai de sobre. Mai es permetrà opinar als catalans sobre el seu futur, el que podríem dir un referèndum.

Tampoc hi fa res que el trencament de la societat catalana sigui només en el cas en que les forces sobiranistes, en escons i en vots, han superat les forces unionistes. Hi ha un trencament i prou.

En canvi, no hi ha trencament quan la situació és a la inversa. Quan les forces unionistes han superat a les sobiranistes. Llavors és compleix la llei. És la democràcia ben entesa.

I es pot dir el mateix d’Espanya. No sempre hi ha hagut majories absolutes al govern. Llavors, si aquestes majories no eren les volgudes per tot el poble, es trencava la societat espanyola? No ho he vist en boca de cap polític espanyol.

Com es veu clarament, aquest trencament de la societat catalana no és altra cosa que una parida d’aquells que amb una sola neurona manifesten que el que veuen no els agrada, per més que compleixi el que la democràcia està per sobre la llei.

Els que posen la llei per davant de la democràcia —Rajoy, Sánchez, Rivera— afirmen que guanyaran el secessionisme amb la llei i amb els vots, no s’han plantejat mai fer-ho a través del convenciment.