Tots
els partits defensen el “seu” país. Però quin deu ser aquest país?
Junts
pel Sí ja ho han explicitat. Defensen la República catalana i defensen la
llengua catalana. Els de la CUP també ho fan, sense embuts. Però i els demés,
què en pensen d’aquesta pregunta?
La
senyora Arrimadas, que defensa el que volen els catalans, la primera cosa que
fa es parlar en castellà. És això el que volem els catalans? I a continuació,
com els del PSC i els del PP, els sembla una cosa xarona el cantar l’himne de
Catalunya —els segadors— És que potser no se saben la lletra? O és que
desafinen i ho fan per respecte? El que sí està clar és que quan no aixequen el
cul de la cadira quan es canta solemnement aquest himne al Parlament mostren la
cara més fosca de les seves intencions. No creuen en el país i no respecten les
seves institucions.
Ara
al senyor Iceta i al seu partit ja se li ha introduït una espanyola de pro, la
senyora Chacón, és l’ou del serpent que entra de forma subreptícia al partit ja
de per sí debilitat, i que ara s’acabarà d’enfonsar. Aquesta senyora i la seva
candidatura hi té elements tan valuosos com el senyor Zaragoza. Al senyor Iceta
encara l’aguanto, és intel·ligent, sap raonar encara que no em convenci. Però a
la senyora Chacón no l’aguanto.
Per
la seva banda el PP també fa candidatures glamuroses,
de “renovació”, i veiem a la llista el excels ministre de l’interior i l’excelsa
senyora Sánchez Camacho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada