Que la por no sigui mai més un argument per guanyar eleccions

Els poders fàctics aconsellen als catalans que siguem bons minyons

Han sortit del seu cau uns clubs d’amics que representen les classes extractives d’aquest país perquè consideren ha arribat el moment en que han de donar opinió sobre el procés català.

Fins ara tots aquests homes i dones havien passat la maroma com havien pogut, és ha dit, quan se’ls demanava l’opinió (cosa que no s’havia d’haver fet mai) responien que el diàleg era la mare dels ous, i poca cosa més. Ara s’han “desmelenat”.

Tenen tot el dret de fer-ho, com a ciutadans amb uns determinats interessos, i tenen tot el dret d’afegir-se a la campanya de la por i també a la campanya de la catalanofòbia encetada ja fa molts anys pels diferents governs d’Espanya, que entre altres coses se’ns considera als catalans com a menors d’edat que no sabem el que ens convé.

El Círculo d’Economia és un club d’amics que pretén informar i crear opinió respecte a temes importants, especialment econòmics.

El Círculo de Empresarios de Madrid està formar per empresaris importants que multipliquen la seva presencia en altres agrupacions empresarials i que en definitiva representen les grans empreses privatitzades en el seu dia pel expresident Aznar.

La patronal bancària està formada per la banca, la gran banca i les extingides caixes d’estalvis, que d’una forma pràcticament incomprensible és mantenen formant part d’una entitat que les agrupa, la CECA.

Totes aquestes organitzacions han donat la seva opinió, i a mi tant se me’n dóna si el Govern de l’Estat els ha pressionat o no. Ells s’han atrevit a donar una opinió en contra dels procés d’independència perquè creuen que és el millor per Espanya i pels seus negocis.

Des de la seva alta tribuna moral (alguns membres d’aquests selectes clubs haurien d’estar entre reixes si no fos perquè el Govern els protegeix en règim de favors mútus) demanen als catalans que obrem amb prudència i que votem les opcions que no parlen d’independència, argüint motius de greu perill econòmic, de portar el país al desastre, d’estendre la misèria per tot l’Estat, així com assegurar que Catalunya deixaria de pertànyer a la Unió Europea i a l’àmbit de l’euro.

Suposo que són conscients que estan utilitzant una força que no és seva: la dels diners del banc, i suposo que són conscients que mai podran ser enterrats al Fossar de les Moreres. I en un sentit diametralment diferent al que diu Duran Lleida —que acusa als empresaris de no ser prou bel·ligerants contra l’independentisme, i els qualifica com a covards—, jo penso que és just el contrari, són covards perquè no s’atreveixen a defensar l’opció més democràtica, la que surti de les urnes sense manipulacions.

També resulta curiós que aquestes agrupacions s’atreveixin a donar aquestes opinions, quan en bona part són els que han provocat la dura crisi que encara suportem. Una crisi que a dut a la misèria a tot el país i ha causat un sofriment terrible a tots els ciutadans o a la majoria d’ells (els rics durant la crisi han incrementat més la seva fortuna). Ara, hem de suportar que intentin manipular l’opinió pública?

L’acusació que els fem els ciutadans no és de corruptes, que en totes les cases pot haver-n’hi, sinó d’incompetents. No són dirigents, són aprofitats.

És evident que aquesta acusació no afecta a totes les persones d’aquests clubs, no seria just. És més, em consta que algun d’ells està ben incòmode en aquestes situacions, però el resultat és que fins ara no han protestat i han deixat fer i han sortit aquests manifestos que no resisteixen un anàlisis seriós.

En el cas dels bancs en el seu pamflet amenacen que en cas d’independència sortiran de Catalunya. Jo, com els de la CUP, els diria que ja ho poden fer ara mateix. La banca ha deixat de ser un servei públic per convertir-se en un negoci només per a uns quants.

Des de Catalunya el que procedeix és posar en funcionament de forma immediata la banca pública i potenciar-ne altres que ja existeixen, i sense fer cap campanya els catalans ja traspassarem totes les nostres misèries i els quatre euros que encara ens queden a aquesta nova banca. Senyors banquers, com més aviat marxin millor.

I per acabar, a tots aquests que volen sembrar la por entre tots els votants per defensar els seus interessos particulars, no els de país, a més del que han nfet dir de forma absolutament tèbia a alguns mandataris de països importants, caldria recordar el que ens explicava Xavier Bosch en e seu article a l’Ara d’ahir, quan Obama en el seu cèlebre discurs a New Hamsphire, el gener de 2008, deia: “que la por no sigui mai més un argument per guanyar eleccions”

La  Caixa d’Enginyers i Triodos Banc, no han signat aquesta declaració.