Sota els paraigües

Mentre el ciutadà troglodita de nom Mariano Rajoy, mostra la seva admiració per un règim com el xinés, a Catalunya els ciutadans sota els paraigües (tal com fa Hong Kong per mostrar el seu rebuig a l’absoluta manca de democràcia) mostren la seva fermesa en contra de la utilització del joc brut, miserable intel·lectualment i amb absència dels principis democràtics més elementals per part del govern central contra Catalunya i contra els catalans.

Mentre els mitjans de Madrid, no ja els pamflets com el del patètic ciutadà Marhuenda, sinó altres com El País, cada vegada mostren més la seva parcialitat respecte a qüestions que són obvies que mostren les estadístiques, els mitjans internacionals comencen a mostrar el seu estupor per la reacció inflexible, dogmàtica i fonamentalista del Govern Central.

El diari El País, que pretenia ser un diari de centre, està donant acollida a una sèrie de suposats escriptors que blasmen qualsevol cosa que tingui a veure amb Catalunya. El ciutadà Francesc de Carreras, que signa com a catedràtic quan en realitat la seva única cosa coneguda del seu currículum és que és el fundador d’un partit esperpèntic i sense altres objectius que el de destruir qualsevol intent de manifestar democràticament i pacíficament la voluntat de decidir d’un poble (Ciudadanos), dia si dia no, publica algun article que mostra les seves arrels amb els pensament unificador que s’alimenta d’antics règims, afortunadament ara oblidats. Com és que aquest home no signa com a fundador de Ciudadanos? El ciutadà Manuel Cruz, amb opinions sempre ben particulars, sempre a punt de treure les seves prevencions contra tot el que sigui català. El ciutadà Javier Marías un escriptor brillant, però que ha begut de les fonts centrals i que no s’està d’insultar als catalans sempre que li ve de gust. Etc.etc.

Mentre el partit de govern central —sempre sota sospita d’actuacions obscures— recollia signatures contra l’Estatut català (en realitat contra Catalunya), en bona part origen del conflicte actual, els seus ministres actuals segueixen actuant com autèntics talibans, Montoro, escanyant Catalunya financerament i en inversions, sense cap motiu objectius; Wert, amb la seva no llei d’educació; Jorge Fernández amb declaracions ofensives i impresentables

Mentre tot això passa, els ciutadans d’aquest país, ens manifestem perquè els polítics no afluixin ni un mil·límetre per a exigir aquest dret a votar; un dret democràtic contra el qual només altres ciutadans sense vergonya s’hi oposen en base a una llei (la Constitució) i a unes normes que sens cap mena de dubte estan per sota de la voluntat democràtica d’un poble.