Justícia o fonamentalisme "patriòtic"?

Avui he assistit a un acte a la Facultat d’Economia de Barcelona en el que el jutge Santiago Vidal ens havia d’explicar com seria la Constitució i/o les Institucions de la Justícia d’un nou país. Programat per la una en punt, el jutge Vidal es presenta acompanyat d’un membre de l’ANC i de la Degana de la Facultat, Elisenda Paluzie. A banda dels mitjans de comunicació, hi havia un centenar de persones de públic.

De forma immediata ens anuncien que la conferencia no tindrà lloc, tota vegada que el CGPJ ha ordenat la seva suspensió. Com és possible!

Així veuen aquests senyors el dret a la llibertat d’expressió; així intenten fer callar les veus que no agraden; així mostren la seva absoluta intolerància, com si estéssim en els pitjors anys del franquisme.

Segur que tenen arguments “jurídics” per prendre la decisió d’emprendre una acció disciplinària contra el jutge Santiago Vidal, per dir coses que no els agrada. 

Ara m’assabento que han resolt, de moment, no castigar-lo, ni suspendre’l cautelarment de les seves funcions, no perquè no les faci bé, sinó perquè en les seves hores lliures (que són poques) pensa pel seu compte.

Sento un absolut menyspreu per aquests Tribunals polititzats, que gosen enfrontar-se al jutge Vidal, mentre que els sembla prou bé que el president del Tribunal Constitucional hagi militat en el PP i en les organitzacions d’extrema dreta. I també el sembla bé que un altre membre hagi emès informes per la FAES, tan propera a Falange Espanyola.

El senyor Antonio Jesús Fonseca-Herrero és qui promou l’acció disciplinària, per ignorància inexcusable en el deure... (bla, bla, bla...). M’agradaria que algú, amb coneixements i imparcialitat, dictaminés de qui és aquesta ignorància inexcusable. Quina vergonya de país, quina vergonya de justícia!

En tot cas, val a dir que quan l’acte de la Facultat s’ha acabat (al cap de 10 minuts de començar i després que el jutge ha llegit una breu nota sobre les circumstàncies), el públic assistent ha esclatat en uns llargs i càlids aplaudiments. Un moment altament emocionant per donar les gràcies a un jutge que només pretén pensar pel seu compte.