Què deu voler dir la Sra. Sáenz de Santamaria amb
aquestes paraules? Com més les llegeixo menys les entenc.
Reconec
que el context no ajuda. Precisament ara que s’ha conegut els fracassos sense
pal·liatius de la ministra de Sanitat, quant al preocupant cas de l’ebola a
Madrid, perquè no ha sabut explicar quines han sigut les causes i quins els
errors comesos. Una ministra que s’amaga sempre que pot i que no s’assabenta
del que passa la món i menys encara a la sanitat, sembla que no pot seguir ni
un minut més al front d’aquest intranscendent ministeri (les competències estan
traspassades a les Comunitat i només el ministeri s’ha quedat les
incompetències).
En
el moment en que el Sr. Montoro fa públic els seus pressupostos per l’any 2015,
uns pressupostos discriminatoris una vegada més amb Catalunya i, a més,
inconsistents, en la mateixa quantia que ho és el propi ministre. Uns
pressupostos que prioritzen les inversions no rendibles, perquè es veu que el
senyor ministre creu que ens sobren recursos i per tant podem seguir amb les
obres faraòniques de l’AVE sense passatgers d’un cost monstruós. Uns
pressupostos que s’utilitzen com una arma llancívola contra els catalans perquè
no ens portem bé.
En
el moment en que tot el consell d’administració i els executius de l’antiga
Caja Madrid, mostren la seva misèria i corrupció. Una Caja Madrid protegida i
dirigida des del PP i fracassada per la absoluta incompetència dels seus
dirigents. Una mostra del que s’ha anomenat crony
capitalism i n’és l’exemple més clar.
En
el moment en que l’economia d’amiguets es posa novament sobre la taula de forma
absolutament descarada amb el cas Castor i amb una resolució ignominiosa per
part del Govern actual, amb origen a l’anterior govern de Rodríguez Zapatero.
Una resolució que costarà a la butxaca dels ciutadans de 1.350milions d’euros,
que aniran directament a la butxaca dels amics del Govern del PP (Florentino
Pérez).
En
el moment en que les Institucions espanyoles donen mostra de la seva feblesa,
la seva manca de coherència i de la seva parcialitat i el govern actual, amb el
seu president Rajoy al front, dóna mostra de la seva obstinació en tots i en
qualsevol tema que estigui sobre la taula, per imposar el seu punt de vista
peti qui peti.
En
aquests moments, a què venen aquestes paraules d’aquesta senyora, prepotents,
arrogants, plenes de rancúnia i injustificades? Paraules d’una senyora que, abans
d’obrir la boca per fer frases suposadament enginyoses, hauria de demanar perdó
per totes aquestes maldats que ha comés el seu govern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada