Ara
novament aquest il·lustre membre del Govern del PP es despenja dient que el
paral·lelisme entre Crimea i Catalunya és absolut. Ho justifica perquè també a
Crimea han vulnerat la legalitat, la Constitució. Cap referencia a que es
tracta d’un país ocupat, que els tancs estan al carrer, que Rússia ha ocupat
aquest país sense ni donar la cara i que Occident, deixa fer. Aquesta és la
idea de democràcia de Margallo i els seus amics.
Entre
tant, el partit del Govern ha imposat una llei en la que es suspèn la Justícia
Universal, mentre que algun jutge ja ha dit que caldrà mirar el codi penal per
veure quina responsabilitat tenen tots aquests parlamentaris que hi ha votat a
favor.
El
ministre de l’Exèrcit (anteriorment directiu d’una empres armamentista) i el
ministre de l’Interior, volen imputar a un president democràtic de Govern (el
president Mas) per voler fer ús de les urnes. En canvi no els sembla prou reprovable
que se celebrin actes commemoren el cop d’estat del 23 de febrer en una caserna
de la Guàrdia Civil, amb assistència dels propis colpistes, a banda de dormir
en la palla i no assabentar-se de res del que passa en aquestes casernes.
Sánchez
Camacho i Alberto Ribera, callen com a morts, però en canvi si inciten a l’odi
i la violència, acusant al president Mas o la presidenta de la ANC d’actes de rebel·lia
dignes de la presó segons el seu ponderat criteri. S’atreveixen a qualificar
com a boix o com a mediocre al president Mas, ells que no han passat de ser uns
autèntics carallots que necessiten de totes les ajudes dels ciutadans més
rancis per tenir alguns milers de vots. Quanta misèria, quant cinisme, quanta
mala llet!
A
les tertúlies de la cadena Godó, el “mestre” Cuni, té en plantilla al tertulià Girauta,
obviant que és un polític en exercici, i que el seu exercici constant és
distorsionar els fets i incitar a l’odi contra els catalans.
El
president del Govern espanyol manifesta que ell no vol passar a la història com
el que ha permès un referèndum independentista. No es preocupi, Sr. Rajoy,
vostè no passarà a la història sinó és com aquell que va dir aquella frase de “hilillos
de plastilina”.
Quina
trepa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada