Els coneguts
(a casa seva i només a l’hora de sopar) com a “tres tenors”, segons Cuní, es
posen a disposició del seu patró
Acabo
de sentir —de lluny— la tertúlia de Foix, Querol i Milián a 8TV. Avui m’he
indignat en un primer moment, fins que m’he adonat que no era gratuïtament,
sinó perquè forma part dels intents d’intoxicació de l’opinió pública.
Foix
ha dit coses una mica ofensives, com que els catalans es pensen (no sé si ha
dit ens pensem, o es pensen) que donant-nos les mans i fent una festa l’11 de
setembre, aconseguirem la independència. Més endavant ha dit que ell pensa que
sense l’acord d’Espanya i de la UE mai tindrem la independència.
Milián,
com sempre, ha dit que té informacions d’empresaris de multinacionals (que mai
tenen nom ni se sap qui són) que li han assegurat que tenen un pla B en cas de
la independència i que ens pot passar com al Quebec en que el capital ha fugit
i no ha tornat mai més.
Que
als catalans ens cal informació més àmplia i concreta i hem de saber que en cas
d’independència patirem molts anys abans d’aconseguir un benestar semblant al
que tenim ara (!).
També
han criticat al president Mas perquè sembla que no anirà el dia 8 d’abril al
Parlament espanyol a defensar la petició efectuada i que el Sr. Martín Villa
referint-se al que va dir el president Mas quan es va desplaçar a Madrid per motiu
de la mort de l’ex-president Suárez, va dir, quina llàstima que no hi hagi el
president Pujol!
Com
es prou conegut el Sr. Martín Villa és un home que es mereix tot el respecte,
per la seva procedència i per la seva actuació, no només política, sinó econòmica,
en la que, com diuen al meu poble, en tots els robaments pren part, com a
referència a la facilitat que sempre ha tingut de pujar al cotxe oficial i a
seure en les poltrones dels consells d’administració de les grans empreses,
siguin públiques o privades. Es a dir, a cobrar les substancioses dietes que se’n
desprenen.
Aquesta
és doncs la informació que ens falta als catalans per poder opinar sobre la
independència. Moltes gràcies “tenors”, moltes gràcies Cuní, moltes gràcies
senyor “conde”, el país sempre els hi ho tindrà en compte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada