Per a què serveix l'Estat

Cada vegada aquesta pregunta es transforma en més angoixant i més desconcertant. En base a l’observació diària molts ciutadans ja no sabem quina és la funció que realitza l’Estat.

Els polítics malden per ocupar els llocs de poder i quan els ocupen deleguen les funcions —indelegables— a la iniciativa privada o als seus amics, que moltes vegades ve a ser el mateix.

Si un Estat és incapaç de garantir una assistència sanitària pública, una educació pública, una seguretat pública, una justícia gratuïta, eficient i independent (que no ho és), què hi fa tota aquesta costosa i ineficaç organització de l’Estat?

Per motius suposadament d’una millor eficàcia el govern pretén traspassar funcions de seguretat a empreses privades. O traspassar funcions d’assistència sanitària i d’educació a empreses privades. Si això és així, torno a preguntar, què hi fa l’Estat entremig d’aquest embolic?

L’Estat hauria de complir unes funcions bàsiques, indelegables, com són la redistribució de la riquesa i del benestar. Si l’Estat no és capaç de donar sortida a aquestes funcions que té encomanades, el que ha de fer de forma immediata és plegar. Que doni oportunitats a altres formacions que potser seran capaces de dur-les a terme.

Jo puc entendre que uns polítics, professionals de la política, si un dia arriben a ser presidents o ministres del Govern de l’Estat, quan els toca exercir les seves funcions no tinguin ni la més remota idea de com s’ha de fer. Ho puc entendre. D’on els hauria de venir aquests coneixements si no han sigut altra cosa que engranatges dels propis partits als quals pertanyen?

El que ja em sembla més gros és que tota aquesta plèiade de polítics que arramben amb els càrrecs més importants del país, no sàpiguen que una empresa privada persegueix el lucre  —molt lícit— i, per tant, si els polítics fessin mínimament bé la seva feina, un servei donat per l’Estat hauria de ser més econòmic i eficient que si ho fes una empresa privada. Si no han entès això tan simple, que pleguin.

Quin govern tenim quan els seus ministres abans de prendre qualsevol decisió han de consultar el seu director espiritual? La realitat és que no tenim Govern. Cap membre del Govern pren decisions raonables. Estan a les ordres dels poders fàctics, siguin econòmics siguin espirituals.

El dia que puguem expulsar-los del lloc que ocupen i que no es mereixen, ho celebrarem amb alegria, perquè no només són fonamentalistes i ignorants, sinó que són dolents i no tenen ni la decència de respectar als que han enfonsat en la misèria.