(carta enviada a l'Avui per la seva publicació, 8.11.2013, publicada el dia 12.11.2013)
A Catalunya tothom està d’acord en que ha
sigut la societat civil la que ha donat un cop de puny sobre la taula per dir
prou. Al darrere han vingut els partits i ara, quan s’ha de gestionar aquest
descontentament profund, resulta que no són capaços de posar-se d’acord en les
estratègies que ens han de dur cap a la independència. No hi ha un plantejament
unitari que tants bons fruits donaria.
Deixant de banda aquells partits que no tenen
altra ideologia que anar en contra de (de Catalunya, de la
llengua, de la cultura, de l’economia, de la democràcia), els que se senten
responsables del país i dels seus ciutadans haurien de consensuar la pregunta, el
dia i en tot el que faci falta.
Estic d’acord en que si no es fa ara totes
les accions per aconseguir la independència hauran de passar 300 anys més. Per
què doncs alguns líders són tan miserables d’actuar de forma deslleial amb el
Govern, amb el país i, sobretot, amb els seus ciutadans?
Volen passar a la història com els que van
posar pals a les rodes per frustrar els anhels de tot un país? Segurament seguiran
defensant els seus interessos particulars per damunt dels col·lectius, però jo
els asseguro que passaran a la història com els que han traït a tot un poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada