Algunes
vegades veig el programa de la Sexta “Al Rojo Vivo”. És un programa en el que
el conductor porta tertulians de tot tipus. Des de "liberals" que es passen de
rosca (per dir-ho finament), fins a persones raonables que argumenten i
justifiquen les seves opinions.
Avui
ha portat entre altres a Alberto Ribera, Alfonso Rojo (un periodista d’un
digital conservador, tirant a ...) a Eduardo Inda (del Mundo, no necessita presentació,
segueix fidelment la línia del seu periòdic i de Pedro J.).
Ha
sortit com a tema de tertúlia el cas Noos, i el crèdit que en el seu dia (2004)
va concedir “la Caixa” a la parella Urdangarin-Cristina per import de 5 milions
d’euros. Sembla que el jutge es va estranyar d’aquesta concessió tan fàcil i en
unes fantàstiques condicions, i va demanar la documentació corresponent. S’ha
trobat en que la justificació econòmica del crèdit és una declaració
d’Urdangarin de l’any 2005 en la que constaven
uns ingressos de 36.000 euros anuals. La data d’entrada del segell era de 2004
(en la declaració de 2005, un viatge a través del temps?).
Els
comentaris dels tertulians van ser més aviat de conya, però el d’Alfonso Rojo,
deia molt en serio que està clar, tractant-se de qui es tractava, no podia ser
d’altra manera (el mateix que deia Matas). Van reclamar l’opinió d’Alberto Ribera
però aquest no va badar boca. Li demanaven com a expert per haver treballat en
una entitat financera (sembla que va treballar a l’àrea jurídica de "la Caixa" i
que la seva contractació va ser per meritocràcia, no per oposicions, i no se
sap si va ser ell o el seu departament qui va recomanar aquesta solució de
posar un segell d’entrada en “temps diferit”).
En
tot cas aquest líder de Ciudadanos
que tanta passió havia posat minuts abans en favor del tancament de Canal 9
dient que el que no deia la Constitució és que l’única llengua de València fos
el valencià (el mateix criteri que Alfonso Rojo), escampant merda per totes les
televisions autonòmiques, en especial TV3, va callar com un mort quant el cas
de “la Caixa”.
Podia
haver dit que segurament (com devia passar) que aquest crèdit l’aprovés el
Consell i que degut a la posició del deutor i les seves relacions, les
garanties es van considerar suficients, però no va dir res. Perquè devia ser?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada