Com es pot ser tan ruc? El govern de Rajoy
sembla que havia arribat a uns límits insuperables, insospitats i imprevisibles
per als més pessimistes. Però ara surt aquest ministre que retorna l’educació a
qüestions estrictament ideològiques. Naturalment, no podia ser d’altra manera
tota vegada que els aspectes pedagògics els desconeix. Fixem-nos que en totes aquestes
trifulgues ara no parlem de pedagogia, sinó de llengua i religió. I quan Wert
parla del fracàs del model escolar, sense encomanar-se ni a Déu ni al diable,
diu que amb la nova llei se solucionarà. És que es pensa que som cretins? D’on
treu que a partir d’ara el fracàs escolar desapareixerà? L’estupidesa d’un
govern que ha volgut tenir la seva llei d’educació.
Així s’ha donat la paradoxa que el que pretén
el ministre Wert és que les classes amb llengua diferenciada —castellà— les
donin les escoles privades, ignorant quina és la realitat d’aquestes escoles.
Ni tan sols els ha preguntat si n’hi ha alguna que doni totes les matèries en
castellà. Un disbarat darrere un altre. Fins quan hem de suportar les bestieses
d’aquest ministre?
Segueix carta al President del Govern
(enviada el dia 21.5.2013)
Sr. President del Govern
De forma diferent a com ho fa el diputat
Josep Antoni Duran Lleida, jo el tractaré de vostè. Per moltes coses. No em
sembla bé el tuteig al President del Govern, sigui qui sigui qui ocupi aquest
lloc, i encara que em caigui fatal aquest ocupant. Ni tampoc he tingut mai cap
tracte personal amb l’actual president ni amb els anteriors; no hem dinar ni
sopat mai junts i espero que aquest costum segueixi en el futur. El tuteig és
una prova de mal gust. Quan veig que els banquers (molts d’ells presumptes
delinqüents) s’adrecen al president amb aquestes formes de mala educació, se’m
regiren els budells.
Li vull parlar com a ciutadà català, i si
m’apura, fins i tot com espanyol (cosa que no m’hi sento gents identificat).
El seu govern ha començat amb mal peu. Nomena
una vicepresidenta que semblava una bona noia però últimament s’està destapant
com una demagoga ideològica i que mostra
una rialleta de conill que més aviat em sulfura. A l’igual que la Secretària
General del seu Partit, ens diu coses que ens resulten ofensives, no només pel
contingut, sinó també per la necessària suposició que s’estan adreçant a uns
ciutadans estúpids que s’empassaran sense pestanyejar tot el que se’ls passi per la barretina. No senyor president,
no volem ser tractats amb aquest menyspreu, exigim una mostra de respecte per
part dels que són els nostres servidors: els polítics.
Vostè ha nomenat un ministre d’economia que
s’ha fet un embolic amb el tema de la reestructuració del sistema financer. Més
malament no es podia fer.
Un ministre d’Hisenda que cada vegada que
parla ofèn. Que no sap sumar ni restar i que quan fa càlculs del dèficit
s’equivoca una vegada i una altra. Un home que menteix un dia rere l’altre a l’explicar
les causes del dèficit català. Perquè no diu la veritat i explica a tota
aquesta colla d’indocumentats (presidents d’Extremadura, de Lleó,...), i a la
resta de ciutadans de l’estat espanyol, que Catalunya pateix un espoli per part
de l’Estat en benefici de les altres Comunitats i, per tant, el dèficit no és
tal dèficit, sinó una acció política i econòmica en contra de Catalunya i ara
el que cal és que callin aquestes veus ignorants i no esvalotin més el
galliner.
Un ministre de l’interior que no es capaç de
controlar la policia, una policia que emet informes falsos amb una total
impunitat. Que pixa aigua beneïda i que es posa en temes que no coneix ni són
de la seva responsabilitat.
Una ministra de Desocupació, que coneix el
treball per referències, i en el seu mandat i amb la seva reforma laboral, l’atur
ha passat a unes cotes mai vistes fins ara. Una ministra que només ha treballat
al partit i confon l’emigració econòmica amb la mobilitat exterior.
Un ministre de justícia amb un background
complicat, que també s’ha posat en un fangar (avortament, cobrament de actes de
justícia, etc.), i ha acabat de destruir l’estat del benestar. Què és sinó el
cobrament de taxes per tenir dret a la justícia?
I ara, la guinda, un ministre d’educació que
no té ni experiència ni coneixements sobre el tema, i transforma l’educació en
una matèria política, sense tenir cap consideració a milers i milers de nens i
joves, que sortiran perjudicats i amb una formació que respon als canons
d’altres períodes dels que preferim no recordar. Un home que parla moltes
llengües però que sembla que no n’entén cap. Un home que, en definitiva, demana
la seva substitució a crits. Un home que promou una llei que només crea
problemes on no n’hi havia. Una llei que va contra les llengües nacionals
(especialment la catalana) i que té el cinisme de defensar el dret dels
ciutadans que vulguin que l’ensenyament dels seus fills es faci en la llengua
materna, sense ni tan sols saber que a Catalunya el 25% dels nens tenen una
llengua materna diferent del català i del castellà. Un home que fomenta l’odi
entre les diferents comunitats.
Foti’l fora d’una vegada amb una coça al cul!
De totes maneres, jo no faré com el Sr. Duran
quan diu que Europa no donarà cap suport a una petició d’independència de
Catalunya (d’on ho ha tret el Sr. Duran?, O és que només vol marejar la perdiu...).
El que jo li dic, és que faci el que cregui convenient en el seu govern, perquè
jo no me’n sento afectat. Ara ja està clar que amb persones com les del seu Govern,
no es pot conviure. La propera carta ja la faré des de l’altre costat de la frontera.
Atentament,
Gerard Palacín
DNI 39790716
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada