Aznar i la política

Aquest noi tan eixerit que va ser president del Govern espanyol ara diu que vol tornar a la política (és que alguna vegada l’ha deixat?) i vol salvar el seu partit i vol salvar Espanya.

Bones intencions no n’hi falten i, per tant, li he dedicat algunes estones en tertúlies entre amics.

Hi ha qui li atribueix ser un tipus agre, que no té res de simpàtic. Estic d’acord, però a un polític no se’l jutja per aquestes coses. Se’l jutja per la seva honestedat i per la seva gestió, dos punts que tenen molts forats foscos en el cas d’Aznar.

La meva posició és que aquests desig d'Aznar no deixa de ser una cortina de fum. N’explicaré les causes.

Aznar és l’únic dels tres de les Açores que encara no ha demanat perdó per haver-nos ficat en una guerra injusta (no hi ha guerres justes) en base a una mentida o moltes mentides. En base a fer el fatxenda amb el seu amic de l’ànima Bush (veure Gürtel valencià per entendre aquesta expressió de amiguito del alma). Un home que té sobre el seu cap un judici en el Tribunal de la Haia per aquesta causa.

Dels seus anys de Govern, a banda d’un estil prepotent i barroer, en queda la bombolla immobiliària (ell va ser el que va alliberar tots els terrenys per poder-hi especular). En queda la privatització de les empreses estatals, donant-les (regalant-les) als seus amics. I sense fer més anàlisi ara surten les més que possibles corrupcions encetades en la seva època. Ell va encetar la barreja dels diners i la política. Han sortit algunes coses, com regals no justificats per part de corruptes al seu gendre, però a mi em sembla molt més escandalós no els regals, sinó el que fes el casament de la filla en el Monestir de l’Escorial, usant i gaudint de totes les avantatges de qui reté el poder.

Per tant, si no volem anar a una política berlusconiana, crec que Aznar faria bé de quedar-se callat, apartat de la política, perquè s’exposa —com més visible es faci— a que s’hagi d’asseure davant d’un jutge per explicar moltes de les coses que als ciutadans no ens han quedat prou clares.

Per la banda dels catalans, queda clar que la seva agressivitat és molt superior a la del Govern actual (que ja és dir!), però com diuen alguns qualificats periodistes, potser fins i tot ens pot anar bé per precipitar la solució independentista. Nosaltres contemplarem l’escena des de l’altre costat de la frontera, des de l’altre costat de l’Ebre. Sr. Aznar, pot sortir del pot de la naftalina o quedar-s’hi, faci el que li sembli, jo només vull oblidar-me d’un dirigent com vostè i, des d’aquest punt de vista, li agrairia desaparegués de l’escena que ja tenim prou maldecaps com per haver-lo d’aguantar novament.