La resposta és evident: són els jutges. Però
no em refereixo a aquesta ordre final, sinó a la inicial, qui interposa la
demanda judicial. En aquest cas la resposta és el titular de la hipoteca i
concretament el banc.
Resulta poc edificant l’ús de les xifres que
s’estan publicant respecte al nombre de desnonaments. Es parla de 500
desnonaments diaris a l’Estat espanyol i acumulat d’aquests darrers temps de
175.000 ja desnonats i com a mínim altres tants en curs. Què són realment
aquests 500 desnonaments o els 175.000?
Els bancs al·leguen que del total
desnonaments hi ha segons habitatges, locals comercials i altres, i quan se’ls
pregunta quin és el nombre de desnonats de primer habitatge resulta que la
xifra és molt petita (com ahir publicava El País). Serà doncs la Caixa de
Pollença la que s’endú els més de 125.000 desnonaments a l’any? Qui menteix?
Entretant segueix la cançoneta de
“prestigiosos” economistes, banquers, tertulians, que pontifiquen sobre els
efectes negatius d’efectuar una quitança o una dació en pagament, degut al
perjudici que causarien als bancs el que aquestes execucions hipotecaries no
tinguessin efecte.
És que són malparits per naturalesa, o només
són ignorants? No saben que els bancs una vegada presa la possessió de
l’habitatge, tot i la persecució malaltissa dels miserables deutors, el deute
residual no el recuperen mai? És que no saben que una persona amb un deute
sobre les espatlles, que sap que qualsevol cosa que faci qualsevol ingrés que
tingui, li serà embargat i per tant, sempre haurà d’estar en el terreny de la
il·legalitat? És una vida perduda, no té cap futur. Ha fracassat una vegada i
se’l condemna sense compassió.
I ara, els individus “creadors” d’opinió,
afegeixen l’argument que la dació en pagament podria perjudicar l’ús posterior
de determinats actius per part del banc, com les cèdules hipotecàries o la
titulització d’hipoteques, actius quina qualificació està en mans de les
companyies de ràting.
Per altra banda la premsa informa que els
banquers més importants s’han reunit per tractar aquest important tema. El
mateix fa la Confederació de Caixes (per cert, una mica ridícul quan només hi
ha dues caixes en funcionament, les demés només són mamandúrries per donar
diners a consellers i amics, o més ben dit a amics consellers).
Que faran aquests senyors? Tindran la
sensibilitat d’una ameba o de veritat, per una vegada, donaran un cop de mà al
país?
1 comentari:
Totalment d'acord. L'acudit d'en Forges magnífic. El penjaré al Blog.
Publica un comentari a l'entrada