Ahir hi va haver un segon debat a la televisió dels
candidats a la presidència de la Generalitat. Cadascú de nosaltres direm com ho
vam veure i segurament direm coses diferents.
En el primer debat els dos grans temes van ser
tractats amb poques ganes d’aclarir les coses. Semblava que primer tots anaven
contra el president Mas, però poc a poc començà el foc creuat entre els altres
candidats. El president Mas ho va fer bé de prendre una postura presidencial i
no baixar al cos a cos.
Alguns candidats van voler encetar el tema de
la corrupció, en un clar intent de sumar-se a la campanya del diari El Mundo,
del que tots ja coneixem les seves preferències i la seva forma d’actuar. I
resulta curiós que fos el PP el que amb més ganes en va parlar, quan tots els
catalans i espanyols saben i sabem que és el partit que més casos de corrupció
del seu propi partit ha posat sobre la taula.
Els dos partits unionistes per excel·lència
van fer un intent de que la llengua també fos un tema de discussió, amb una
total incoherència per la seva part doncs van fer breus intervencions en
castellà. No diuen que a Catalunya no en sabem de castellà? Doncs a qui anàvem
dedicades les seves paraules?
El representant d’Iniciativa i els verds
parlava com si mai haguessin estat al govern, exigint al president Mas coses
que ells mai havien posat sobre la taula quan van governar en el Tripartit. El
mateix es pot dir del representant dels socialistes, que va navegar sense rumb
conegut.
Esquerra republicana va expressar les seves
idees en un entorn de coherència i moltes vegades de suport al president Mas.
Ciudadanos, va insinuar el tema dels comptes
a Suïssa, però ràpidament es va cagar a les calces i no va insistir.
Finalment el SI va voler provocar els demés
candidats amb intervencions agudes, divertides i segurament poc eficaces.
Comprenc la cara d’avorriment del president
Mas; devia pensar, collons, això de ser president és molt dur, ara he d’aguantar
aquests dos “muermos”, n’estic fins als collons...
I efectivament, així va ser. La senyora
Camacho va voler donar lliçons d’educació, quan la seva representació va ser d’una
total incorrecció, insultant, mal educada, reiterativa i sense contestar cap de
les preguntes que se li feien. La seva cara dura va ser clamorosa.
El Sr. Navarro, va continuar en les seves
llacunes, lluitant contra el seu propi partit i les indefinicions a on l’han
portat.
Rellegeixo el que he escrit i m’adono que
faig una valoració del president Mas que pot semblar sectària. Vull aclarir que
mai he votat a Convergència, però aquesta vegada ho faré en favor del president
Mas. En la meva opinió ho està fent molt dignament. S’ho mereix, però sobretot
ens ho mereixem nosaltes, els catalans.
Sigui com sigui, agraeixo als promotors
d’aquests debats la seva utilitat, contraposada a la ineficàcia d’enviar les
paperetes a casa que, en la meva enquesta particular van a parar totes
directament a la paperera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada