Expropiació

Gràcies a Repsol hem comprovat en pròpia carn el significat de la paraula expropiació. Però, ho hem comprovat ara o ja fa temps que en tenim exemples?  

El “nostre” Govern (el de Madrit, of course) està defensant amb tota energia i totes les armes possibles els “nostres” interessos, els de Repsol i el sou del seu president (7 milions d’euros anuals i alguna altra mamandurria). Sembla que tant el rei com el ministre d’indústria ja han hagut de viatjar a l’Argentina (a compte dels nostres impostos, no dels diners de Repsol o del seu president) per cridar l’atenció a la seva presidenta i al seu xulo ministre d’economia, que de moment no semblen massa afectats.

No us atabalaré pas amb detalls perquè la premsa ho ha publicat amb profusió, però si és veritat que el litigi no és pas nou, sinó que té un llarg recorregut i que el president de Repsol (un altre xulo d’aquests que es gronxa penjat a la cadeneta del vàter) no ha actuat pas amb gaire mà esquerra ni amb gens ni mica de seny, tot i les declaracions del president de Gas Natural -aquell home tan graciós que parlava de que havien posat el semen i que calia esperar nou mesos per veure la criatura, derivada d’una Opa- que afirma que ho ha fet molt bé. No se si el president de Gas Natural es deu referir al tracte que donen les petrolieres en general, als indígenes d’Amèrica i a la seva exquisida forma de respectar el medi ambient. O potser es referia al fet que hagués hagut d’acomiadar al seu director financer (també ex-soci de la prestigiosa Arthur Andersen) amb una indemnització de 7 milions d’euros per motius desconeguts però possiblement per ser un home incòmode i de confusa ètica, això si, compensant-lo amb un contracte d’assessor extern (?). O potser es refereix a la davallada de la cotització que els accionistes de Repsol han sofert en els darrers mesos sense que afecti al sou del seu president. L’amable president de Gas Natural ho hauria d’aclarir.

Els mitjans de comunicació, sempre tant equànimes, han assenyalat que el que ha fet el govern Argentí són actuacions dignes de sistemes totalitaris i feixistes. Ens han parlat de la seguretat jurídica i de moltes altres coses, però no ho comparen amb els comportaments poc exemplars dels Govern Central quan a altres pagament de deutes -cas català-, quant a la seguretat jurídica i quant al compliment de la llei. I no solament això, sinó que els desvergonyits ministres del desvergonyit president Rajoy, encara s’atreveixen a amenaçar-nos amb la intervenció si no complim els acords (imposats), que pel que es veu només funcionen amb un sentit.

A banda del conegut espoli fiscal, de Catalunya i dels catalans, que suposa un atac en tota regla en contra seva i que dura ja desenes d’anys, hi ha altres impagaments derivats de Lleis com l’Estatut, els dèficits d’infraestructures, etc., que, amb tot el morro el Govern Central es  nega a pagar.

Ara han aparegut altres expropiacions que de forma corsària està aplicant el Govern Central. Tot plegat està basat en la Llei d’expropiació forçosa per causa d’utilitat pública que permet apropiar-se d’un bé a un preu considerablement inferior al de mercat. Però aquest Govern Central no solament expropia a un preu inferior al de mercat, sinó que a més (cas dels pagesos afectats en els seus terrenys que han sigut expropiats a causa de fer determinades vies públiques) no paguen o no paguen quan han de pagat, sinó que ho fan amb molts anys d’endarreriment. . I encara haurem d’agrair a Abertis que posa pals a les rodes perquè no es facin altres vies que puguin ser competència de les autopistes de pagament (de les que tenen concessió -reial-) i, per aquest motiu no han avançat més les expropiacions per fer autovies que uneixin les capitals de província com tenen a la resta d’Espanya.

Aquestes institucions -i aquests individus- són els que reclamen el compliment de la Llei? S’ha de denunciar a aquesta gent i aquests governants, i si els nostres tribunals no són competents (o no es volen ficar en merders) hem d’anar als tribunals europeus.

Els partits polítics que es treguin la son de les orelles i comencin a moure el cul de la seva poltrona del Parlament i posin el fil a l’agulla per fer les denúncies corresponents.