Està bé. Sembla que finalment l’organisme supervisor ha decidit que havia de començar a fer alguna cosa (fins ara no havia fet res). Diu que posa límits a la retribució de l’estalvi i posa límits als bonus dels directius bancaris.
El Sr. MAFO (aquesta espècie de brètol amb potes), està prement les clavilles als banquers. Els diu el que poden pagar com a màxim als estalviadors, però no diu el tipus màxim que poden pagar per endeutar-se en els mercats interbancaris. Curiós, no us sembla? També vol posar límits als seus bonus quan hagin utilitzat fons públics per capitalitzar-se.
El Sr. López Casasnovas, un economista fiable i intel·ligent, va dir a la televisió (Àgora, veure TV3 a la carta 18/4/2011) que hi havia molta demagògia en el tema dels bancs; que fins ara els bancs no han costat ni un euro al pressupost de l’estat, i per tant, als contribuients. Va explicar que el FROB era un fons que per recollir diners s’havia endeutat (no va explicar de quina manera) i que com havia de pagar interessos per aquest endeutament, ara també havia de cobrar interessos als bancs (més aviat les caixes) que havien utilitzat aquests fons. Ara ja sabem que el FROB té unes pèrdues de 300 milions d’euros, qui les pagarà? El Sr. López Casasnovas és conseller del Banc d’Espanya, i va parlar de la valentia del seu Governador (!). Per què diu aquestes coses...
El Sr. Sala i Martin, un economista ja més folklòric, diu que el B.E. va prohibir el que els bancs i caixes compressin actius tòxics (LVD 2.6.2011). No segueixo la normativa del B.E. però em sona com si diguessin, nens feu bondat, no compreu bons als "trileros" de la Rambla. I si ho hagués dit el B.E. (cosa ja força ridícula, i que estic segur que no és veritat) com ho haurien complert el Banc Santander que a través del seu Banif va col·locar als seus clients bons no tòxics, sinó emmetzinats per la bactèria escherichia coli O104-H4 de l’estafador Madoff? De què collons parla el Sr. Sala i Martin?
Per altra banda, no se quants euros costa la capitalització de la banca i caixes (per pal·liar els efectes d’una pèssima gestió), però el que si sabem és que els bancs i caixes han rebut préstecs tous, tovíssims, del BCE, a cor que vols. Si això no és un tracte preferencial ja em diran què és? Què més voldrien algunes empreses que rebre aquests préstecs quan tenen problemes de finançament i més, quan moltes d’elles no tenen el problema afegit d’una pèssima gestió, com ha sigut en el cas d’alguns bancs i caixes.
I quan bancs i caixes no puguin tornar els préstecs (del BCE o del FROB), com es resoldrà? Doncs molt clar, entraran en el capital del banc o caixa i es dissoldran aquestes pèrdues com el dissol el sucre en el cafè. I seguirem dient que no han costat ni un euro al pressupost.
El Banc d’Espanya ja hem vist que està molt preocupat pel tema de la salut dels bancs i caixes i aquesta preocupació els porta a pressionar a aquestes entitats perquè segueixin esquilant als seus clients captius. Posa un sostre al que poden pagar als estalviadors, però no posa cap sostre a l’estafa consentida de posar un sòl al tipus mínim de les hipoteques, ni tampoc a quants punts per sobre de l’euribor (que com tots sabem tampoc és un tipus rellevant en les transaccions econòmiques) poden cobrar als seus clients d’actiu.
Per últim el Banc d’Espanya continua preocupat per la reforma laboral, que és un tema sobre el que no hi té cap competència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada