Turisme a la Guinea Dictatorial

Què hi van a fer els polítics espanyols a la Guinea dictatorial?

L’Àfrica bull. Es pronostiquen canvis i el pusil·lànimes pensen i temen que els canvis seran a pitjor. Davant del dilema de llibertat i seguretat, hi ha qui prefereix la seguretat i llavors no tenen ni una cosa ni l’altra. L’amenaça de l’integrisme islàmic els fa pensar que val més una dictadura laica i cruel, abans que sigui la d’una altra religió que no és la seva.

El president del Congrés, Sr. Bono, acompanyat pels congressistes Duran i Lleida, Gustavo de Arístegui i Àlex Sáez, han anat de viatge a la Guinea Dictatorial, on hi governa un sàtrapa, sanguinari i cobdiciós que explota el seu país a major glòria de la seva fortuna i estén la corrupció, la tortura i la mort entre els seus conciutadans encara que només sigui per protestar o per demanar democràcia i justícia.
Que ho faci el Sr. Bono que no té les idees massa clares sobre relacions, regals i altres corrupteles, passi, però que ho faci Duran i Lleida, el polític més presumptuós i més ben valorat del nostre estat, no s’entén gens ni mica.
En moments en que enganxen amb els pixats al ventre ministres de Sarzkosy per haver acceptat vacances a càrrec de dictadors, els polítics espanyols mostren la pell endurida i una manca de sensibilitat total. Altres expolítics, com Jordi Pujol, manifesten que estan preocupats pel que està passant a Egipte, però sense aclarir si els preocupa la forma com es farà la transició o que hi hagi una transició en direcció desconeguda, encara que sigui a favor de la llibertat.

Se suposa que aquests polítics han anat a defensar els interessos de Repsol o d’alguna altra petroliera, però ho han fet educadament, sense parlar de drets humans ni de cap cosa que pogués molestar a Obiang. Hauran intentat persuadir a Obiang que no torturi, ni mati, ni robi, o que ho faci en una dimensió més discreta, no perquè sigui un crim contra la humanitat, sinó perquè provoca un escàndol públic.

Mentre, l’Àfrica explota, rebenta per les seves costures. Els africans estan tips de la misèria, la corrupció i dels assassinats de ciutadans honestos. Estan tips d’un sistema que no els permetrà mai viure com a persones. I estan tips d’aquests governants cobdiciosos que ho arramben tot per a ells de forma exclusiva.
Els nostres governants sembla que no se’n adonin. Segueixen fent el gara gara a aquests dictadors impresentables.

Nota al comentari d'un amable lector:
Vull agrair el comentari d’Àlex Sáez i com no he trobat la forma de fer-ho directament, ho faig a través del bloc.
Dóna una explicació de la visita per part d'uns parlamentaris a Guinea i al seu president -reconegut dictador- (es pot llegir punxant el seu comentari). Està clar que l’objectiu era encomiable -segons els motius que explica-, però també és cert que desperta moltes suspicàcies. No tinc prou experiència sobre la diplomàcia parlamentària, però en una primera instància estaria més aviat a favor de crear un cordó sanitari al voltant dels dictadors.