El bon color dels nostres líders
Aquests dies estem veient els polítics a la televisió i a la premsa. Estan de vacances, segurament merescudes, però aprofiten per manifestar-se sobre qüestions que ens fan perdre el son als ciutadans. Que si els han intervingut el telèfon, que si hi ha guerra bruta entre polítics, i també les contradeclaracions dient que vagin al jutjat a presentar una denúncia.
En aquest moment no vull fer cap comentari al respecte, tot de per si és prou surrealista. Però em ve a la memòria la imatge que donen algunes d’aquestes persones.
Concretament la Sra. Ana Mato, amb una pell cremada al socarrim, m’hi ha fet pensar. I des d’aquell moment he anat observant com alguns d’aquests personatges a qui se’ls suposa una gran responsabilitat, tenen temps sobrer per perdre’l prenent el sol, amb la irresponsabilitat afegida del que suposa aquesta forma absurda de prendre el sol, si més no pel que fa a la salut i a l’estètica..
He fet un retrocés memoristic i he comprovat com determinats polítics, sempre els ha semblat bé prendre el sol, segurament da
lt del seu iot o del iot d’alguns dels seus amics, això els que són de bona família i fins i tot els que no ho són, que han arribat a la política i a la direcció d’empresa pels seus mèrits (i/o amistats i favors), que aprofiten les vacances per fer algun viatge exòtic.
Jo sempre n’he desconfiat d’aquestes persones. Si no tenen seny per tenir cura de la seva salut i, a més tenen temps per perdre prenent el sol, és que les seves preocupacions no deuen ser de gaire alçada.
Dit això, podem posar noms d’executius, de polítics, a més dels artistes de la pandereta que, quan arriba l’estiu, fan un forat a les seves excelses ocupacions per torrar-se (mai més ben dit) sota un sol de justícia.
Això afecta a la seva salut (no ho han dit els metges per activa i per passiva?) i afecta a les seves neurones, ja prou castigades només els falta aquesta dosi intensiva de sol sobre les seves delicades closques, per acabar-ho d’adobar. Però sobretot afecta a una nova i justificada manca de confiança de la societat amb els seus líders (econòmics i polítics) que s’adona, una vegada més, de la seva frivolitat i de la seva incapacitat per liderar cap societat fora de la S.A. que sempre ha marcat el rumb de les seves decisions.
Aquests dies estem veient els polítics a la televisió i a la premsa. Estan de vacances, segurament merescudes, però aprofiten per manifestar-se sobre qüestions que ens fan perdre el son als ciutadans. Que si els han intervingut el telèfon, que si hi ha guerra bruta entre polítics, i també les contradeclaracions dient que vagin al jutjat a presentar una denúncia.
En aquest moment no vull fer cap comentari al respecte, tot de per si és prou surrealista. Però em ve a la memòria la imatge que donen algunes d’aquestes persones.
Concretament la Sra. Ana Mato, amb una pell cremada al socarrim, m’hi ha fet pensar. I des d’aquell moment he anat observant com alguns d’aquests personatges a qui se’ls suposa una gran responsabilitat, tenen temps sobrer per perdre’l prenent el sol, amb la irresponsabilitat afegida del que suposa aquesta forma absurda de prendre el sol, si més no pel que fa a la salut i a l’estètica..
He fet un retrocés memoristic i he comprovat com determinats polítics, sempre els ha semblat bé prendre el sol, segurament da
lt del seu iot o del iot d’alguns dels seus amics, això els que són de bona família i fins i tot els que no ho són, que han arribat a la política i a la direcció d’empresa pels seus mèrits (i/o amistats i favors), que aprofiten les vacances per fer algun viatge exòtic.Jo sempre n’he desconfiat d’aquestes persones. Si no tenen seny per tenir cura de la seva salut i, a més tenen temps per perdre prenent el sol, és que les seves preocupacions no deuen ser de gaire alçada.
Dit això, podem posar noms d’executius, de polítics, a més dels artistes de la pandereta que, quan arriba l’estiu, fan un forat a les seves excelses ocupacions per torrar-se (mai més ben dit) sota un sol de justícia.
Això afecta a la seva salut (no ho han dit els metges per activa i per passiva?) i afecta a les seves neurones, ja prou castigades només els falta aquesta dosi intensiva de sol sobre les seves delicades closques, per acabar-ho d’adobar. Però sobretot afecta a una nova i justificada manca de confiança de la societat amb els seus líders (econòmics i polítics) que s’adona, una vegada més, de la seva frivolitat i de la seva incapacitat per liderar cap societat fora de la S.A. que sempre ha marcat el rumb de les seves decisions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada