Uns desaprensius han mancat el respecte a la monarquia i al himne de la pàtria
Aquests dies hem assistir a una indignació per part del nacionalisme espanyol pel que fa a una manca de respecte a la monarquia i a l’himne espanyol. I no només ha sigut això, sinó que a més han sigut els nacionalismes perifèrics els que han ocasionat aquest terrabastall.
Algun comentarista o tertulià fins i tot ha expressat la seva indignació perquè els presidents de les respectives comunitats perifèriques no han demanat perdó al rei i al Govern de l’Estat per aquest fet.
La veritat és que resulta altament curiós com reben i interpreten des del poder (de tota la vida) aquests fets.
Curiosament s’estranyen que aquests ciutadans estiguin no desafectes, sinó altament emprenyats amb uns suposats conciutadans i polítics que aprofiten qualsevol excusa per insultar-los, per reduir qualsevol mostra diferencial, per atacar a la llengua materna d’aquests ciutadans, per espoliar-los fiscalment i estructuralment, etc. etc.
Aquesta actitud dels suposats conciutadans espanyols de considerar-nos una colònia, té un límit. Un límit de paciència i de subordinació. Un límit que fins ara sempre ha sigut imposat per la força. Per tant: de què s’estranyen?
La monarquia; el que no es discuteix és si el monarca és bona persona o no. Si és intel·ligent o no. Si té sentit continuar amb la monarquia. No cap, d’aquestes coses m’interessa. Pot ser ben bé que el rei sigui una excel·lent persona, que hagi fet moltes coses bé, però a mi el que no m’interessa són les coses co
ntra natura. Ningú neix rei i ningú neix súbdit.
Que existeixi una monarquia en ple segle XXI és una cosa que no s’aguanta. Si alguns volen continuar amb aquest sistema, que s’ho facin mirar! però que no m’hi comptin.
I pel que fa a l’himne nacional, l’himne d’aquesta nació que ens vol sempre submisos, que nega qualsevol norma de convivència, que constantment cerca litigis amb la llengua, amb l’Estatut aprovat pel nostre Parlament, amb si el mapa del temps ha de ser de la nostra nació o de l’estat espanyol. Que ens nega un finançament just, que ens vol tenir sempre sota la bota. Que se’n vagin a fer gàrgares!
Demanar perdó, a qui?
El que han de fer les autoritats del govern del estat, el mateix rei i tots els ciutadans espanyols és demanar perdó a tots els ciutadans catalans (segurament també als bascos i potser algun altre grup o nacionalitat) i compensar-los pel mal tracte rebut durant tants anys.
No senyor, no es desafecció, és que n’ estem fins al gorro!
Aquests dies hem assistir a una indignació per part del nacionalisme espanyol pel que fa a una manca de respecte a la monarquia i a l’himne espanyol. I no només ha sigut això, sinó que a més han sigut els nacionalismes perifèrics els que han ocasionat aquest terrabastall.
Algun comentarista o tertulià fins i tot ha expressat la seva indignació perquè els presidents de les respectives comunitats perifèriques no han demanat perdó al rei i al Govern de l’Estat per aquest fet.
La veritat és que resulta altament curiós com reben i interpreten des del poder (de tota la vida) aquests fets.
Curiosament s’estranyen que aquests ciutadans estiguin no desafectes, sinó altament emprenyats amb uns suposats conciutadans i polítics que aprofiten qualsevol excusa per insultar-los, per reduir qualsevol mostra diferencial, per atacar a la llengua materna d’aquests ciutadans, per espoliar-los fiscalment i estructuralment, etc. etc.
Aquesta actitud dels suposats conciutadans espanyols de considerar-nos una colònia, té un límit. Un límit de paciència i de subordinació. Un límit que fins ara sempre ha sigut imposat per la força. Per tant: de què s’estranyen?
La monarquia; el que no es discuteix és si el monarca és bona persona o no. Si és intel·ligent o no. Si té sentit continuar amb la monarquia. No cap, d’aquestes coses m’interessa. Pot ser ben bé que el rei sigui una excel·lent persona, que hagi fet moltes coses bé, però a mi el que no m’interessa són les coses co
ntra natura. Ningú neix rei i ningú neix súbdit.Que existeixi una monarquia en ple segle XXI és una cosa que no s’aguanta. Si alguns volen continuar amb aquest sistema, que s’ho facin mirar! però que no m’hi comptin.
I pel que fa a l’himne nacional, l’himne d’aquesta nació que ens vol sempre submisos, que nega qualsevol norma de convivència, que constantment cerca litigis amb la llengua, amb l’Estatut aprovat pel nostre Parlament, amb si el mapa del temps ha de ser de la nostra nació o de l’estat espanyol. Que ens nega un finançament just, que ens vol tenir sempre sota la bota. Que se’n vagin a fer gàrgares!
Demanar perdó, a qui?
El que han de fer les autoritats del govern del estat, el mateix rei i tots els ciutadans espanyols és demanar perdó a tots els ciutadans catalans (segurament també als bascos i potser algun altre grup o nacionalitat) i compensar-los pel mal tracte rebut durant tants anys.
No senyor, no es desafecció, és que n’ estem fins al gorro!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada