Vergonya!

Una catarsi necessària

Els banquers* diuen que no cal augmentar la garantía dels dipòsits, doncs ells tenen ben controlat i estable el seu negoci. També diuen que no cal que l’Estat entri a formar part del capital del seu banc¸això si, cap d’ells ha dit que no sigui necessària una injecció de liquiditat (i de capital), o que ells no faran ús d’aquests diners que els posen a la seva disposició.

Entre tant, en mig de tant rebombori els banquers segueixen r que r volent apropiar-se de més diners. No s’adonen que el món de la corrupció i el pillatge els està demanant un respir (ja hi tornaran més endavant).
Els ciutadans que no són rics (i els que són pobres, encara més) es comencen a cabrejar amb aquestes actuacions. Mentre la morositat es dispara i els beneficis dels bancs es redueixen, els salaris (mamandurries) dels seus directius se segueixen engreixant. Així en el primer semestre de 2008 els emoluments dels consells d’administració i dels directius de les 14 primeres entitats financeres van “guanyar” 116 milions d’euros (un 54% més que l’any anterior).
Aquest salt espectacular no s’explicaria si deixéssim de banda el comportament del primer banc de l’estat (el Santander) on les retribucions s’han triplicat en aquest darrer exercici, i aquest import creixeria encara més si es tinguessin en compte els plans de pensions als quals el banc assigna imports escandalosos.

A l’estat espanyol els bancs diuen que no tenen problemes de solvència, però tot i així sembla que no han sigut capaços de fer la més mínima previsió de liquiditat. Sembla ser que l’endeutament de la banca espanyola és de l’ordre de 1 bilió d’euros (res que no puguin tornar si els compleixen els compromisos que han contret altres deutors amb ells), i aquest és el motiu que els ha dut a denegar qualsevol petició de crèdit.

Així doncs els bancs espanyols no tenen problemes, estan ben gestionats, ben capitalitzats (per damunt de la mitjana de la UE, però molt per sota dels mítics bancs dels EUA quin resultat s’ha demostrat prou esplendorós), tenen la morositat controlada (molt per sota de la morositat de la crisi de 1992 tot i que ara amb les normes de Basilea II estan molt més ben definides), la rendibilitat que presenten és notable i ens diuen que no tenen gripaus amagats a les bodegues, tot i que alguns d’ells (importants), confessen que si bé d’actius tòxics no en tenen si tenen actius quina composició i garantia desconeixen (!). En què quedem ¿saben o no saben el què tenen a les bodegues?

Els bancs segueixen en una actitud de supèrbia insultant. El primer banc del país (Santander), que afirma disposar de liquiditat en abundància (!), dóna crèdits amb comptagotes i a qui li sembla.
Aquesta crisis de liquiditat no sembla que afecti la seva voracitat compradora. Així el Banc Santander en els darrers cinc anys ha multiplicat per tres el seu volum de negoci i no ho ha fet per la via tradicional, sinó per la via compradora, per la via de canvis de cromos. Una estratègia que tots els analistes, periodistes, opinadors, i, especialment, papanates (que ve a ser el mateix), lloen sense cap mena de reserva. Les compres es multipliquen, des de el brasiler Banco Real, al britànic Alliance, Bradford & Bingley, l’americà Sovereing (pel que ha hagut de provisionar pèrdues per 1.200 milions d’euros), amén d’altres participacions que té en el grup Fortis en el Royal Bank of Scotland, etc. etc. que ajuden a la baixa en la seva cotització bursàtil (prop d’un 40%) i pèrdues ja a comptabilitzar, com la del seu filial Banif que posseïa 600 milions de bons de Lehmans Brothers i sembla que se’ls haurà d’empassar.
Mentrestant a Informe Setmanal (TV1) del dia 18.10.2008 donaven veu als Srs. Botin i Blesa que, al seu temps sentenciaven: hi ha hagut excessos per part d’alguns bancs (vull creure que es referien a ells mateixos ja que no van donar cap altre nom), però en el nostre país les coses estan ordenades. Així i tot els ciutadans han d’aprendre a valorar el risc... És a dir, el problema de la crisi actual són els ciutadans. Increïble! Inconcebible! la jeta d’aquests senyors. Han empastifat el planeta amb la seva incompetència i cobdícia i encara pretenen donar consells als ciutadans (als qui traspassen la responsabilitat que només els compet a ells).
¿Fins quan haurem d’aguantar els ciutadans aquest estat de coses? ¿Quan començaran a engarjolar banquers i els seus consells d’administració? Si avui un ciutadà conduint el seu automòbil atropella una persona, anirà a la garjola ¿Com és que aquests ciutadans que han comés accions imprudents (i segurament amb molts altres qualificatius) que han desballestat l’economia, que ha causat la pèrdua de milions de llocs de treball, que han empobrir el planeta, que s’han apropiat diners de la seva empresa per procediments al·legals, no estan encara a la garjola?
I els estúpids periodistes que no saben res de res ¿quan deixaran de lloar als banquers que ens han dut a la misèria? Els periodistes no cal pas que sàpiguen massa cosa, però el que han de fer és quan no entenen del que parlen, callar! I els economistes i polítics, que tampoc saben el que passa, per què no callen!

Els ciutadans ja estem conformats en transferir els nostres diners als accionistes i als executius dels bancs que, tot i els seus ingressos milionaris en tenen just per arribar a final de mes. Sembla doncs que no hi ha altre remei. Si no es fa alguna cosa per fer surar el sistema financer que han ensorrat aquests banquers el resultat serà el col·lapse total. Molt bé! si no hi ha més remei ja ens conformem, però, per favor, que ens treguin aquests senyors de la nostra vista. Que els posin en una reserva per a pingüins perquè els puguem ensenyar als nostres néts i explicar-los-hi quina va ser l’espècie que ens va dur a la misèria.

Algunes persones benintencionades pensen, com és que per ajudar als banquers i als seus bancs mal gestionats han sortit diners de sota les rajoles, mentre que quan es parla de solucionar la fam, la misèria, els problemes apocalíptics d’una actuació humana sobre el planeta (veure la paròdia que el Sr. Aznar fa de si mateix en les seves conferències sobre ecologia ¿com un home d’aquesta alçada intel·lectual ha pogut arribar a president del govern?).

És urgent que s’emprengui una catarsi en la nostra societat que ens deslliuri dels actuals líders. Encara que ens equivoquem amb uns altres, no ens pot pas anar pitjor!


* banquers és un terme, en aquest context, que es refereix a banquers, caixers, i tota classe de xiringuitos financers.