Infrastructures

Recentment l’ex-president Pascual Maragall (que Déu ens el guardi a la reserva molts anys) ens ha ofert una de les seves sempre “atinades“ reflexions. En aquest cas venia a dir que si l’Estat no pot pagar les infrastructures necessàries a Catalunya ja que necessita els diners per altres Comunitats i altres destinacions, que ens ho muntem nosaltres com sempre hem fet, és a dir, recorrent a la iniciativa privada i prescindint de l’Estat Central excepte per pagar impostos, generant una nova font de negoci per a uns quants espavilats, al temps que l’economia catalana seguirà estrangulada com està passant aquests darrers anys.
Molt bé, doncs si és així, que ens expliqui perquè collons volem tenir un Estat Espanyol.

Un altre geni de les idees -el periodista Joan Oliver- (Avui, 6.8.2007) ens deia que si tots sortíssim al mateix temps de Barcelona, no hi hauria carreteres ni autopistes que ho suportessin. Al mateix temps feia una oda a Acesa, dient que era el sac de les garrotades en el que descarregaven la seva ira els ciutadans que havien pagat per anar per una via ràpida i segura i no ho aconseguien. Aquestes idees estan suportades per un sistema, el liberalisme, font on segurament el Sr. Oliver deu haver begut la seva ciència. I, ens l’hem de creure doncs ell ha conegut l’altre costat del liberalisme, l’Administració i la burocràcia, en una llarga temporada (quan va ser funcionari i director de TV3).
Només faltava que aquests dos senyors es postulessin directament com a consellers o presidents d’Acesa cobrant les mamandurries corresponents.

El que no puc entendre és com encara els directors dels diaris els publiquen aquestes bajanades. Els interfectes que pensin el que vulguin, però els agrairia no ens molestin amb les seves xorrades.

Per altra banda el periodista David González (Avui, 28.8.2007) ens explicava com el mes d’agost s’havia passejat per les autovies d’Espanya sense que ningú el molestés, sense cap embús i, naturalment, sense haver de pagar peatge. Deia que volia ser espanyol perquè els espanyols tenen un Estat que els protegeix i els dóna serveis, cosa que no tenim els catalans i que els nostres governants autonòmics no se’n acaben d’assabentar, i per veure que tot va bé només cal veure la cara de satisfets que fan els nostres polítics.

I ara toca parlar del Govern. El Govern del Tripartit no explica quantes ni quines carreteres s’han fet o s’han compromès sota la fórmula de “peatges a l’ombra”. Ningú parla de revisar res de res. És la sacralitzada seguretat jurídica dels defensors de l’estat de dret (allò de Santa Rita Rita... i si algú ha fet el viu o alguna cosa incorrecta, més val no remenar-ho que encara prendríem mal). El Govern del Tripartit no explica altres projectes de millora de carreteres que fer noves concessions a Acesa per ampliar a quatre carrils l’autopista. El Govern del Tripartit no parla de fer les autovies que hi ha a tot l’Estat espanyol lliures de pagament i prefereix mantenir el camí de carro que és l’actual Nacional II o la Nacional 340. L’únic exemple que tenim a tot l’estat espanyol en que la unió de les quatre capitals catalanes s’ha de fer per via de pagament. Si, està clar, ens diuen, aquesta és responsabilitat del Govern Central, que bé oi?, però ¿com és que els diferents Governs autonòmics sempre han donat aprovació al Pressupost General de l’Estat? Això no vol dir que hi estan d’acord? Que m’ho expliquin!
Ara (lvd 29.8.2007) el Sr. Montilla diu que de cap manera es pot fer un front per frenar els Pressupostos del Govern Central, perquè creu que Rodríguez Zapatero complirà. El Sr. Montilla deu tenir raó, però ¿no seria més clar dir que si el Pressupost General inclou les inversions necessàries per Catalunya li donarà suport i en cas contrari s’hi oposarà? Perquè hem de fer un altre acte de fé? Que m’ho expliqui!

Pel que fa als ferrocarrils he tingut ocasió d’anar a València amb un tren “ràpid”: l’euromed. Per carretera, des de Barcelona a València, hi deu haver uns 300 i escaig quilòmetres. Per tren n’hi deuen haver alguns menys. El meu tren va anar sobre l’horari previst (més o menys, cap cosa a comentar), però la sensació de tren ràpid no la vam tenir cap dels passatgers. El tren va complir l’horari, unes 3 hores de trajecte, amb dues parades pel camí de 5 minuts. Si no fos perquè el personal de tren ens va entretenir amb begudes i altres atencions, hauria dit que era un tren “borreguero” dels que ja no se’n veuen a Europa ni tan solament quan es tracta de trajectes curts i/o que fan parada a totes les estacions.
Ara sabem que el nostre Vicepresident de la Generalitat ja ha creuat les fronteres i ha viatjat al món mundial i, per tant, ha de saber com funcionen els trens en els països normals com pot ser a tota Europa. Ara no tenen excusa. El model el tenen davant del nas.
Així doncs, volen fer el favor el Govern i tots els diputats a posar-se a treballar d’una vegada!

La Ministra del Govern Central ens diu que aviat serem l’enveja de tota Espanya (no es talli, perquè no de tota Europa o de tot el món?); el nostre Conseller del ram no se sap que diu, ni sembla tingui cap discurs propi.
Ara ja no sabem si les inversions aprovades es porten a terme i sembla com si quan es parla d’inversions es parlés només de diners, no de projectes concrets. És com si els diners a cabassos fossin suficients per fer canviar les coses. El què s’ha de fer amb aquests diners no té cap importància. I molt menys donar explicacions de cap on han d’anar aquestes inversions o aquests diners.
En l’acte polític del dia 28.8.2007 el Sr. Montilla (lvd 29.8.2007) va presentar amb detall (!) les inversions a realitzar. Més o menys ve a dir que el programa de desdoblament de la Nacional II i la nacional 340 va per bon camí i a bona velocitat (!). Pels que no hi entenem sembla que només estan parlant del desdoblament als extrems de Catalunya, des de Tarragona per avall, on ja el trànsit no és tant important i el dany a les autopistes de pagament és menys sensible. Quan el President parla de les inversions a rodalies no diu si quan el 2012 (ja té collons la cosa) s’acabin les inversions previstes el resultat serà que els trens funcionaran amb regularitat ni si els passatgers aniran asseguts i no com ara que han d’anar com a sardines en llauna en tots els trajectes de rodalies.
Això si, tindrem un tren d’alta velocitat que servirà perquè uns quants (pocs) puguin anar a fer el pilota a Madrid, al Govern Central, mentre que la majoria que utilitza aquests mitjans de transport (forçats, no hi ha alternativa) s’hauran de fer fotre. Pel que fa al desdoblament de les carreteres nacionals ni se sap quan s’acabaran ni quan es començaran.
Sap el que els dic als nostres benvolguts governants, que se’ls poden posar a un “puesto” aquest AVE i aquest aeroport fantàstic, i aquest meravellós pla d’inversions que vostès n’estan tant cofois. Jo només tinc pressa per perdre'ls de vista.