Persistència

Fa un parell de dies es va fer un acte de desgreuge a les víctimes  de l’atemptat criminal d’Hipercor, en el seu 30è aniversari.

Per primera vegada les autoritats públiques catalanes van demanar perdó a les víctimes per no haver estat a l’altura, cosa que evidentment no van fer les autoritats polítiques espanyoles. Entre tant, el ciutadà Rivera acusava als catalans d’un cert encobriment dels assassins. No sé en què es basava, però ell, en la seva ignorància, li fotia pel broc gros. Bé no vull entretenir-me amb aquest individu, no paga la pena, si s’ha de dir alguna cosa val més dir-ho al seu cap de fila: el senyor Rajoy.

El president Puigdemont va ressaltar que la societat catalana no havia mai estat equidistant amb el terrorisme.

Entre tant, els energúmens habituals cridaven: Viva Espanya! I Colpista! Fins que el president de les víctimes els va etzibar: "no estem en un acte polític".

Posteriorment, en un acte a la Generalitat, el president Puigdemont va fer una crida a la persistència, dient: que si no fos per la "persistència", el "combat" contra el terrorisme "no s'hauria guanyat. D'aquí a uns anys direm 'hem aconseguit tot allò que el poble de Catalunya vol perquè hem persistit. El procés sobiranista fa gala precisament d’un pacifisme extrem que crida l’atenció fora de les nostres fronteres.

Des del primer instant van sorgir veus que pontificaven sobre l’absolut "error" del president. Des de l’emissora del Conde, es deien uns disbarats que no feien per la majoria d’unionistes que Cuní porta a les seves tertúlies.

Un notari que es pensa que rep la il·luminació de Déu i que quan parla posa rostre de profeta, deia: seré “condescendent amb el president: no sap el que diu”. Ahir un periodista que deu tenir males digestions perquè sempre fa cara d’emprenyat, qualificava de greu error l’assimilació de procés i terrorisme, sense tenir en compte ni que Cuní ho destaqués (com hauria fet si hagués sigut a l’inrevés) que la enquesta que acostuma a fer guanyava per golejada que els espectadors no estaven d’acord amb les opinions majoritàries dels tertulians. La veritat és que no vaig poder acabar de veure el programa. Veure uns tertulians que no sabien ni llegir, que no tenien la capacitat de comprensió d’un text i que eren uns dogmàtics, no estava al meu abast.

No he sigut capaç de veure la connexió entre procés i terrorisme que volen fer veure aquests comunicadors. M’agrada seguir arguments unionistes si estan justificats, però la barroera i naïf l’assimilació malèvola de procés i terrorisme em resulta indigerible. Cap d’ells m’ha convençut. 

"Vacaciones en el mar"

Avui a l’Audiència Nacional hem vist un capítol de “Vacaciones en el mar”. Han aparegut a declarar pel judici de la Gürtel una sèrie d’homes que ja havia oblidat la cara que feien. Són homes de l’època del govern d’Aznar.

Han arribat en el seu cotxe segurament amb xofer. Pentinats, clenxinats, i amb el rostre colrat segurament perquè deuen treballar de manobre. No m’he deixat endur per las aparences. El color d’aquestes pells només s’adquireix al carib, en alguna de les seves múltiples illes on s’han instal·lat els paradisos fiscals. Fan bona cara, el que vol dir que també fora de la política les coses els van bé. Hi havia Arenas, Aceves, Mayor Oreja, per cert aquest darrer amb un tratjo que li petava de tan bé que la vida. Ah, i com no, també hi havia el crack de les finances Rato.

Els han cridat a l’Audiència per aclarir coses de quan estaven al pont de comandament de la nau del govern espanyol i especialment dels fets de com el seu partit s’ha finançat. A les preguntes fetes pels fiscals i advocats, les respostes han sigut de manual: no sé, jo no hi era, no me’n recordo... Pobra gent! Ara els pregunten coses que segurament l’alzheimer els ha fet oblidar. Ja veieu com enganya l’aspecte del rostre; no els deu anar tan bé la vida com sembla. I a més estan acollonits perquè si recorden més coses de les que convé els seus caps de fila (Aznar i Rajoy) poden anar a la picota. Tot penja d’un fil... S’ho creuran els jutges que han de dictar sentència? Es creuran que, contra el que diu els seus estatuts de partit, no hi havia cap supervisió sobre el tresorer? Amb que pagui el tresorer i ningú més, s’haurà fet justícia? Són preguntes que en el temps es desvetllaran. Jo ja tinc clar el que un jutge va dir: que el PP era una associació mafiosa creada per a delinquir.

La teoria de l'evolució no funciona

Fa temps que Darwin va establir com una de les causes de l’evolució, la supervivència dels més forts, dels més hàbils, dels més intel·ligents.

Avui, llastimosament, podem comprovar que aquesta teoria no és certa. Si contemplem el govern d’Espanya veiem que els llocs de responsabilitat, els llocs on s’haurien de definir les estratègies per aconseguir un estat del benestar, estan ocupats per homes i dones cada vegada més dogmàtics i més ignorants.

A justícia, des d’Alberto Ruiz Gallardón, passant per Soraya Sáez de Santamaria que va ocupar el càrrec de forma eventual, i ara Rafael Català Polo, podem comprovar com es produeix una necrosi de neurones que no són reemplaçades en cap cas.

A interior, des de Jorge Fernández Díaz fins a l’actual Juan Ignacio la situació és d’enfangament de la que no hi ha manera de sortir-se’n.

I així seguiríem analitzant tots els ministeris dels que difícilment se’n salva ni un.

I si anem al president Rajoy, per més que la seva plèiade de cortesans l’alabin sense mesura (fins que arribi el dia de clavar-li el punyal per l’esquena), des del seu parlamentarisme, d’un home que o és dislèxic o que simplement li passa com al seu predecessor Aznar, que es perden en la construcció de les frases i entren en un embolic del que no se’n saben sortir decentment.

I el que és més greu, representa el partir de la corrupció sideral d’aquest país que es diu Espanya, amb un miler d’imputats o investigats, el que vol dir que les seves accions són amb molta probabilitat culpables, i que si no hi ha nombroses sentències fins al dia d’avui, és perquè tenen l’habilitat de posar pals a les rodes de la justícia.

Per acabar-ho d’adobar ¿què ens passa als espanyols que seguim votant aquests homes mediocres, corruptes i malcarats, als que els queda com a únic tresor la unitat de la pàtria —la seva—? I si anem als grans empresaris (perdó, gestors d’empreses de l’Íbex), n’hi ha algun que destaqui no per com aconsegueixen unes condicions favorables per a ells i per les seves empreses?

Com diu un personatge de Petros Màrkaris, les línies roges dels partits comunistes, són les mateixes que les de l’estat. Res no ha canviat ni, si no els parem els peus, canviarà.

A la fiscalia se li gira feina

18 juny 2017 2.00 h

Hem sabut que el govern del senyor Rajoy ha retirat fons del Banc Popular en els darrers dies per import de milers de milions utilitzant una informació privilegiada.

Esperem que en un cas d’aquesta importància la fiscalia actuï d’ofici. Si els fiscals no saben de què va la cosa que ho preguntin a la UDEF, que està especialitzada ens aquests assumptes.

Mentre confegeixen l’informe oportú el govern haurà de donar explicacions del perquè d’aquestes trapelleries, i no si val que diguin que es tracta de protegir els fons de la Seguretat Social o altres que estan dedicats a cobrir compromisos del govern. D’això, senyor Rajoy i senyor Guindos, se’n diu delinqüència i els ciutadans demanem que la justícia no actuï com en el cas del Sr. Alierta i el seu enriquiment amb Tabacalera, deixant podrir el cas i declarant-lo prescrit, tot per ser amic del senyor Aznar.

(carta publicada a l'Avui el dia 18/6/2017:http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/23-lectorescriu/1170635-a-la-fiscalia-se-li-gira-feina.html?cca=1)